Discussió

Huertas J, Iglesias E, Jané P, Jurado P, Puig T




Selenoproteïna (SelS)

La Selenoproteïna S és una selenoproteïna que no es troba anotada a selenoDB en Myotis lucifugus. És per això que hem usat la query de la selenoproteïna d'Homo sapiens.

El blast ens dona dos hits, tots dos en sentit contrari a l'anotació (-). El primer, KB103138.1, no cobreix les homologies en la zona de la selenocisteïna. A més, en fer el tcoffee, veiem un alineament amb puntuació baixa. En canvi, al fer l'anàlisi amb el segon scaffold, obtenim una proteïna amb major homologia, i un tcoffee de puntuació més alta. Per això, considerem que la proteïna SelS es troba a l'scaffold KB112968.1.

L'exonerate i el genewise han predit tots dos una proteïna. En el cas de l'exonerate té quatre exons i tres introns, i una raw score de 512. El genewise, prediu una proteïna de cinc exons i quatre introns, amb un score de 199.01 bits.

L'estructura predita mitjançant exonerate té un codó stop a la mateixa posició que la selenoproteïna de la query (penúltim aminoàcid). La predicció per genewise no cobreix els dos últims aminoàcids, probablement perquè interpreta la selenocisteïna com a codó stop. Deduïm així que la selenoproteïna està conservada. Pel que fa al t-coffee, com ja hem dit, trobem una puntuació alta que implica que la estructura està ben conservada. Podem veure que l'inici de la proteïna no es troba en el nostre scaffold, però probablement es degui a un problema en l'ensamblatge del genoma d'estudi.

Pel que fa a la predicció d'elements SECIS, el SECISearch 3 ens prediu un element SECIS a la posició 3', que ens valida la teoria que SelS és una selenoproteïna en Myotis davidii. D'altra banda, Seblastian ens confirma que en el nostre subseq trobem SelS, mostrant l'homologia del nostre scaffold amb la Selenoproteïna S de Callithrix jacchus. Amb tota aquesta informació, podem predir l'estructura de la selenoproteïna:

Per últim remarcar que la Selenoproteïna S no es troba anotada en Myotis lucifugus (no hi és al SelenoDB), però si es troba en la nostra espècie d'estudi, Myotis davidii. Donat que en l'Homo sapiens, una espècie més llunyana de Myotis davidii (evolutivament parlant) si la trobem, hipotetitzem que es tracta d'una estructura que Myotis lucifugus ha perdut posteriorment a la diferenciació d'aquest i la nostra espècie.