La família de selenoproteïnes U està constituïda per 3 proteïnes les quals han perdut el seu aminoàcid SEC en el genoma del Homo sapiens. Les 3 query blastejades han estat obtingudes del genoma del ésser humà, ja que no estaven correctament anotades en Myotis davidii.

SelU1

Els resultats del blast de la SelU1 han estat 4 scaffolds de les quals només 3 eren estadísticament significatives. En observar els seus T-COFFEEs hem deduït que la seqüència més conservada era a al que pertanyia al segon scaffold obtingut KB188426.1 (e-value 1e-16, T-COFFEE score 96), en sentit contrari a la seva anotació (reverse).

La predicció del gen realitzat tant per exonerate, (raw score 418) com per genewise, ( 199.26 bits) està constituït per un sol exó que codifica per 105 aminoàcids.

Pel que fa a la predicció d'elements SECIS, no se n'ha trobat cap, i per conseg¨ent, el Seblastian no ha predit cap selenoproteïna. Així doncs, aquesta proteïna al no contenir ni selenocisteïna ni estructura SECIS la considerem com a no selenoproteïna. Això concorda amb el fet que en vertebrats SelU no contingui selenocisteïna, ja que evolutivament aquesta es va perdre en un ancestre comú d'aquests.

SelU2

Els resultats del blast de la SelU2 es poden resumir en la obtenció de 7 scaffolds les quals només 3 són estadísticament significatives. En observar els T-COFFEEs, ens adonem que els hits homòlegs són només trossos de la query i que per tant, l'homologia és molt pobre. Tot i així hem escollit l'scaffold KB186120.1 (e-value 4e-11 i T-COFFEE score 99)per a continuar amb l'anàlisi. El sentit d'aquest hit és forward (+)respecte l'anotació del gen.

La predicció realitzada amb exonerate (raw score 172) i genewise (score 63,05 bits) no ha estat bona ja que no ens dóna un gen ben anotat.

La predicció d'estructures SECIS ha estat negativa, però era d'esperar per la dolenta predicció de SelU2 en Myotis davidii.Així doncs, no hem obtingut una proteïna homòlega a SelU2. Aquest resultat concorda amb l'obtingut en l'altre animal de la mateixa espècie anotada, el Myotis lucifugus, on tampoc trobem SelU2.

SelU3

Els resultats del blast de la SelU3 mostren que no s'ha trobat cap scaffold estadísticament significativa. Així doncs, podem concloure que no existeix una proteïna homòloga a SelU3 en el genoma del Myotis davidii.Aquest resultat concorda amb l'obtingut en l'altre animal de la mateixa espècie anotada, el Myotis lucifugus, on tampoc trobem SelU3.

Conclusió

En resum, la família SelU no són selenoproteïnes. A més, existeixen diferències entre la possessió de proteïnes d'aquesta família entre l'home i l'espècie estudiada. En els resultats es pot observar que no em pogut predir la SelU3 en Myotis davidii i que la predicció de SelU2 no ha estat bona. Sabem que SelU no conté selenocisteïna en vertebrats, pel que el resultat trobat és l'esperat. D'altra banda no hem trobat SelU2 i SelU3, el qual concorda amb els resultats obtinguts en l'altre animal de la mateixa espècie anotada, el Myotis lucifugus.