La Selenoproteïna P (SelP) té un paper important en el transport de seleni als teixits perifèrics, especialment al cervell i testicles, ja que en preserva la funció en condicions limitants de seleni. És una proteïna produïda al fetge i secretada a la sang, de manera que conté el 50% del seleni en plasma. També té la característica única de tenir múltiples residus de Sec.

En el genoma d’Aotus nancymaae s’ha vist que hi ha un bon alineament entre la seqüència trobada dins de l’scaffold KN995513.1, que és l’unic scaffold pel qual s’han obtingut hits, i la SelP d’Homo sapiens. La seqüència codificant de la proteïna trobada té 7891 nucleòtids i va en sentit positiu des del nucleòtid 157602 al 164953. El gen consta de 4 exons i 3 introns. A la SelP d’Homo sapiens hi ha 10 selenocisteïnes: 1 al primer exó i 9 al tercer exó. A la proteïna predita per Aotus nancymaae trobem aquestes mateixes 10 selenocisteïnes en les mateixes posicions però, a més a més, trobem 4 selenocisteïnes més al tercer exó en posicions corresponents a cisteïnes o a una arginina en humans. També s’ha trobat un element SECIS de grau A entre les posicions 165213 i 165282 en el mateix sentit de la seqüència de la proteïna. Per tant, el fet que hi hagi selenocisteïnes conservades en la seqüència i un element SECIS en sentit 3’, ens fa concloure que la SelP també és una selenoproteïna en Aotus nancymaae. Això es veu confirmat pel resultat que hem obtingut al Seblastian, ja que en aquest es prediu la SelP d’Aotus nancymaae en aquest scaffold. Per tant, aquesta selenoproteïna ja estava ben anotada en el genoma d’aquesta espècie.