Família DI

La família de les Iodothyronine deiodinases (DI) en mamífers està formada per tres proteïnes, les quals són enzims responsables de la regulació de les hormones tiroidees. La DI1 es localitza a la membrana plasmàtica i és responsable de l'eliminació del iode de l'anell exterior de T4 per convertir-la en T3 plasmàtica i, a més a més, catalitza la inactivació de T3. DI2 es troba al reticle endoplasmàtic i s'encarrega exclusivament de l'activació de l'hormona tiroidea mitjançant la desiodació de l'anell tirosil exterior. Finalment, la DI3 es troba a la membrana plasmàtica i catalitza la desiodació de l'anell tirosil interior de T4, inactivant-lo irreversiblement. Totes tres contenen selenocisteïna i es caracteritzen per tenir una gran homologia entre elles. A més a més, també estan molt conservades entre diferents espècies de mamífers.

Figura 4. Arbre filogenètic de la família de selenoproteïnes DI

DI1

Hem identificat una proteïna homòloga a DI1 en l'scaffold KN998241.1, la qual presenta un alineament molt bo amb la proteïna humana, de llargada idèntica i que comença per meteonina (Met). La seqüència és codificant en sentit negatiu i té una llargada de 18478 nucleòtids (31778548 – 31760070). La proteïna està formada per 3 introns i 4 exons i conserva la selenocisteïna que trobem en humans, situada en el segon exó. La cerca amb Seblastian ha predit una proteïna molt semblant a la nostra, és a dir, que ja estava ben anotada. També hem trobat una regió SECIS de grau A en sentit negatiu i en la regió 3'-UTR del gen (31759109- 31759039), situada a 1329 nucleòtids de la selenocisteïna.

Els resultats obtinguts ens permeten concloure que DI1 és una selenoproteïna altament conservada entre Homo sapiens i Aotus nancymaae.



DI2

Hem trobat una proteïna homòloga a DI2 en l'scaffold KN995281.1, pràcticament idèntica a l’humana i que comença per Met. La seqüència codifica en sentit positiu i té una llargada de 8687 nucleòtids ( 8973887 – 8982574). La proteïna conté 2 introns i 3 exons, i conserva les tres selenocisteïnes que trobem en la DI2 humana, una de les quals està situada a l'exó 2 i les altres dues a l'exó 3. A més a més, en la seqüència del gen hem trobat un altre codó UGA en el segon exó, alineat amb un residu de Trp de la proteïna humana; podria ser que Aotus nancymaae tingui una selenocisteïna en aquesta selenoproteïna que no s'hagi conservat en humans, o bé al revés, que hagi aparegut una nova selenocisteïna en la filogènia d'Aotus nancymaae després del punt de divergència amb els humans. Tot i això, no podem descartar que el nou codó UGA codifiqui per una senyal STOP, però no tindria sentit trobar una senyal de terminació al mig de la proteïna. Mitjançant la cerca amb Seblastian no hem trobat cap proteïna per a la regió delimitada, és a dir, que aquesta selenoproteïna encara no havia estat anotada per a aquesta espècie, però sí que hem trobat una regió SECIS de grau A en sentit positiu situada a 4795 nucleòtids en la regió 3'-UTR del gen (8987369 – 8987441).

En conclusió, a partir dels resultats obtinguts, podem determinar que DI2 és una selenoproteïna molt conservada entre Aotus nancymaae i Homo sapiens. Aquesta selenoproteïna presenta la particularitat de tenir més d'una selenocisteïna, fet molt poc freqüent en les altres selenoproteïnes identificades en aquest genoma i, a més a més, com hem comentat anteriorment, és probable que incorpori una nova selenocisteïna no present en humans.



DI3

Hem identificat una proteïna homòloga a DI3 a l'scaffold KN994065.1 que, igual que en el cas de les altres dues proteïnes de la família, presenta un alineament perfecte amb la proteïna humana. La seqüència gènica codifica en sentit negatiu i té una llargada de 833 nucleòtids (4460749 – 4459916). La proteïna predita està formada per un sol exó i conserva l’única selenoproteïna present en humans, situada en una posició força central de la seqüència. Mitjançant Seblastian hem trobat una predicció molt semblant tot i que és una mica més llarga, però també comença amb metionina. També hem identificat la regió SECIs corresponent a la selenoproteïna, de grau A i en sentit negatiu situada a 996 nucleòtids en la regió 3'-UTR de la selenocisteïna (4459321 – 4459248).

Podem afirmar, doncs, que DI3 és una selenoproteïna conservada entre Homo sapiens i Aotus nancymaae amb una gran homologia.