La Selenoproteïna I (SelI) és una proteïna transmembrana exclusiva de vertebrats que conté un domini fosfatidiltransferasa CDP-alcohol també present en les fosfotransferases colina (CHPT1) i colina/etanolamina (CEPT1).

Al realitzar un BLAST de la SelI d’Homo sapiens contra el genoma d’Aotus nancymaae, hem trobat 11 hits dels quals l’scaffold KN994950.1 era el que presentava un millor e-value i un millor alineament amb la query. Cal destacar que l’alineament cap al principi i el final de la proteïna no és gaire bo, ja que la SelI que hem predit en Aotus nancymaae és més llarga que la SelI d’humans. La seqüència que codifica per aquesta proteïna és de 21133 nucleòtids (105332-126465), es troba en sentit positiu i consta de 9 exons i 8 introns. En el fitxer de l’Exonerate podem veure com a l’exò 9 es produeix l’alineament de la selenocisteïna humana amb la selenocisteïna d’Aotus nancymaae. A més a més, s’ha trobat un element SECIs de grau A en la posició 3’-UTR de la seqüència que va des del nucleòtid 127759 fins al 127837. Amb aquesta informació, podem concloure que la SelI segueix sent una selenoproteïna en aquesta espècie. Amb el Seblastian s’ha trobat com a predicció la SelI de Pongo abelii, que té la mateixa longitud que la SelI d’Aotus nancymaae (21133 nucleòtids). El fet que en aquestes dues espècies de primats la longitud de la SelI sigui igual mentre que en humans és més curta, sembla indicar que la part final de la proteïna que envolta la selenocisteïna no s’ha conservat. Potser això és un indicador de que la funció d’aquesta selenoproteïna és diferent en Homo sapiens que en Aotus nancymaae i Pongo abelii.