La Selenoproteïna M (SelM) es creu que pot estar implicada juntament amb la Sel15 en la catàlisi de la reducció o reorganització dels ponts disulfur en proteïnes secretores o localitzades al RE.

En el genoma d’Aotus nancymaae s’ha trobat un sol scaffold, KN994077.1, pel qual hi haguessin hits per la SelM. La proteïna codificada per aquest scaffold presenta un bon alineament amb la query, tot i que li falta el fragment inicial. La seqüència de nucleòtids que la codifica va en sentit positiu des del nucleòtid 883021 al 883981 i conté 4 exons i 3 introns. Tot i que a l’exó 1 la selenocisteïna està conservada, ja que s’alinea amb la d’humà, no hem trobat cap element SECIS a la regio 3’-UTR. En aquest cas ens trobem en una situació semblant a la de la SelK, ja que seria molt estrany que estigués la selenocisteïna conservada però no l’element SECIS. Així, concloem que la SelM segueix sent una selenoproteïna en Aotus nancymaae i que si no hem trobat l’element SECIS és perquè no hem donat prou marge en el fastasubseq.