Durant la realització d’aquest projecte s’han identificat un total de 19 selenoproteïnes inequívoques homòlogues a selenoproteïnes ben anotades del genoma d’Homo sapiens: DI1, DI2, DI3, GPx1, GPx2, GPx3, GPx4, SelH, SelI, SelO, SelN, SelP, SelT, TR1, TR2, TR3, SelV, Sel15 i SPS2. Per tal de determinar-ho, ens hem basat en tres característiques de les proteïnes predites: que conservessin l’estructura de la proteïna humana, que continguessin selenocisteïna i que hi hagués un element SECIS en la regio 3’-UTR de la regió codificant. D’entre les selenoproteïnes identificades, la majoria conservaven exactament les selenocisteïnes de les homòlogues humanes, tot i que, en algun cas, concretament en SelP i Dio2, també hem observat l’aparició de noves selenocisteïnes.

Aquests resultats no es corresponen amb els esperats, ja que en estudis anteriors el nombre de selenoproteïnes anotades en mamífers oscil·la entre 24 i 25, en cap cas s’ha observat un nombre menor. Per tant, deduïm que 5 de les proteïnes analitzades han donat un resultat erroni: SelM, SelS, SelK, SelR1 i SelW1. En totes aquestes hem observat conservació de la selenocisteïna i un bon alineament amb la selenoproteïna humana, però no hem identificat l’element SECIS corresponent. Per tant, creiem que per motius experimentals a l’hora de realitzar la cerca, no hem trobat aquests elements SECIS tot i ser presents en la seqüència; d’una banda, pot ser que en alguns casos no haguem tingut en compte una regió prou gran de l’scaffold per incloure l’element SECIS. D’altra banda, podríem haver utilitzat algun programa complementari per predir l’element SECIS, com per exemple GeneWise, que per manca de temps no hem pogut executar. Amb tot això, tal com hem indicat a la taula de resultats i a la discussió, creiem que aquestes cinc proteïnes també són selenoproteïnes conservades en Aotus nancymaae.

Tenint això en compte, creiem que el genoma d’Aotus nancymaae conté un total de 24 selenoproteïnes. La diferència amb Homo sapiens recau en l’absència de la GPx6, l’única proteïna que hem identificat inequívocament com a homòloga en cisteïna. Aquest resultat no és sorprenent ja que en estudis anteriors s’ha observat que els micos tití, els quals són filogenèticament propers a l’espècie estudiada en aquest projecte, presenten 24 selenoproteïnes perquè la seva GPx6 també ha passat a ser homòloga en cisteïna.

Totes les proteïnes homòlogues en cisteïna del genoma humà que hem analitzat s’han conservat en Aotus nancymaae com a homòlogues en cisteïna: GPx7, GPx8, SelU1, SelU2, SelU3, SelW2, SelR2, SelR3, com era d’esperar, excepte en el cas de GPx5, la qual no s’ha trobat en el genoma d’aquesta espècie.

Pel que fa a les proteïnes que formen part de la maquinària de síntesi de les selenoproteïnes, totes tenen una estructura molt ben conservada en Aotus nancymaae respecte les homòlogues humanes. Això denota la importància de l’estructura per a la conservació de la funció d’aquestes proteïnes. A més a més, podem destacar que la SPS2, l’únic element de la maquinària que a més és selenoproteïna, presenta, a part de l’estructura, la selenocisteïna i la regió SECIS molt ben conservades.