La SECIS-binding protein (SBP2) s’uneix a una regió de l’element SECIS que es troba conservada en tots els eucariotes i, posteriorment, interacciona amb l’eEFSec per tal d’estimular la incorporació de les selenocisteïnes als codons UGA.

En el genoma d’Aotus nancymaae trobem una proteïna homòloga a la SBP2 d’Homo Sapiens en el scaffold KN986791.1. Aquesta està molt ben conservada però és una mica més curta que la d’Homo Sapiens, ja que manca el fragment inicial de la proteïna. Això pot ser degut a que aquesta regió no sigui tan important per la funció de la SBP2. La seqüència que codifica per aquesta proteïna és de 39678 nucleòtids (1544253-1504575) i es troba en sentit negatiu. Consta de 16 exons i 15 introns i no té cap selenocisteïna, igual que la SBP2 d’Homo Sapiens.

A més a més, per aquesta proteïna tampoc s'ha pogut predir cap element SECIS ni cap selenoproteïna amb Seblastian. Per tant, podem concloure que en Aotus nancymaae la SBP2 segueix sense ser una selenoproteïna.