La Selenoproteïna S pertany a la família de les selenoproteïnes, la qual es caracteritza per la presència de l’animoàcid selenocisteïna en la seva estructura. Aquesta consta de dos trànscrits diferents que codifiquen per la mateixa proteïna però que divergeixen en la regió 3’UTR on trobem una selenocisteïna en la posició 189 juntament amb dues cisteïnes en les posicions 41 i 175. Els SNPs del gen localitzats en aquesta regió tenen molta influència en l’expressió d’aquest. [Sutherlant A et al.,]

Una altra característica important a nivell molecular és la seva presència en el catabolic site on selenoprotein oxidoreductasa, fet que com veurem a continuació li otorga varies funcions biològiques les quals li proporcionaran importància dins de la família de les selenoproteïnes.

Podem localitzar la SelS en el reticle endoplasmàtic (ER) de gran varietat de teixits on tindrà un paper rellevant en la resposta cel·lular a l’estrès oxidatiu causat per un desequilibri entre la capacitat de producció i demanda de proteïnes en el ER de la següent manera: davant d’aquesta situació s’activa el Unfolded Protein Response (UPR) que s’encarrega de coordinar les diferents accions pro-adaptatives. En el cas que aquestes no siguin suficients per restablir les funcions cel·lulars, el UPR indueix l’activació de les vies pro-apoptótiques. En aquest procés la SelS contribueix en la reducció del ER-stress afavorint la ubiquitinació i degradació de les proteïnes mal plegades en el proteosoma. [Fradejas N et al.,]

Gràcies al seu efecte protector, trobem a la SelS implicada en diferents malalties inflamatòries com l’emfisema pulmonar on actua reduint el ER-stress induced apoptosis en macròfags, o augmentant la supervivència astrocitària en neuropatologies inflamatòries a través d’un mecanisme que limita l’acció del UPR gràcies a una reducció de la síntesi i alliberació de citoquines pro-inflamatòries.[Fradejas N et al.,] Per aquest motiu, recent estudis mostren que alteracions en el promotor de la SelS poden relacionar-se amb una variació en els nivells d’aquest tipus de citoquines, fer que es troba associat a un augment del rics de patir càncer colon-rectal. [Sutherlant A et al.,]

Una altra funció important d’aquesta selenoproteïna és la seva influència en el control de la glicèmia en teixits com l’adipós, muscular i fetge. Recents estudis mostren un augment de l’expressió de la SelS en pacients amb Diabetis Mellitus tipus II (DMII) i certa correlació am el model homeostàtic de insulino-resistència (HOMA-IR). Aquests resultats s’han obtingut a través de estudis comparatius entre pacients i sans, juntament amb observacions in vitro d’hepatòcits aïllats on s’ha vist un augment en l’expressió de la proteïna en presència d’insulina, una reducció davant l’exposició a glucosa i com una sobrexpressió de la SelS provoca una reducció de la captació de glucosa per part dels hepatòcits. [Olsson M et al.,]

Per acabar, només comentar que altres estudis mostren una possible implicació d’aquesta proteïna en el control lipídic, gràcies als canvis en els nivells de secreció i expressió influenciats pels nivells sèrics de LDL i HLD observats en pacients obesos.

Figura 1:Immunotinció de SelS en un tall de cervell adult de ratolí de la zona cortical i hipocampal. Les seccions congelades van ser processades per dues vegades amb el marcatge de SelS (vermell) i NeuN (verd. Les imatges corresponen al còrtex cerebral (a-d) i la regió CA3 hipocampal (e-h). La immunoreactivitat de SelS es troba extensament localitzada en les neurones, especialment a les zones de citoplasma que envolten el nucli. Les fletxes assenyalen a les cèl·lules amb tinció SelS positiva i NeuN negativa.