1. Astramina rara
2. Crithidia fasciculata
3. Trypanosoma congolense
4. Leishmania tarentolae
5. Leishmania donovani BPK282A1
6. Dictyostelium discoideum AX4
7. Dictyostelium fasciculatum
8. Physarum polycephalum
9. Sphaeroforma arctica
10. Ichthyophthirius multifilliis strain G5
11. Gregarina niphandrodes
12. Albugo laibachii Nc14
13. Fragilariopsis cylindrus

Astrammina rara

Filum Granulorreticulosos (40.000 espècies) i format per 2 grups: Atalàmids i Foraminífers.

Els foraminífers són organismes unicel·lulars que presenten pseudopodis de tipus xarxa denominats reticulopodis. Normalment presenten algun tipus de barrera orgànica o protecció externa anomenada teca. Aquesta teca es forma per aglutinació selectiva de partícules del medi com espícules d’esponges, grans de quars o de sorra.

Es tracta d’un grup filogenèticament molt antic, de com a mínim 550 milions d’anys d’història.

Astrammina rara és un foraminífer que per construir la seva teca utilitza grans de sorra de dues mides molt determinades de forma que farà servir els més petits per omplir els espais buits entre els grans més grans.

Els pseudopodis són apèndixs destinats a la obtenció d’aliment del medi que formen una complexa xarxa que s’estén uns 12mm més enllà del cos cel·lular. Aquesta xarxa de pseudopodis o reticulopodium permet que Astrammina tingui un ampli ventall de possibilitats d’alimentar-se. A més a més, el reticulopodium contribueix a augmentar la superfície d’absorció de nutrients dissolts. Aquests pseudopodis presenten cables enganxosos i elàstics que permeten capturar petits crustacis i d’altres invertebrats tals com cries d’eriçons o estrelles de mar. és una característica molt sorprenent que un organisme unicel·lular tant simple presenti una varietat tan àmplia de nutrients, des de material orgànic dissolt fins criatures pluricel·lulars varies vegades més grans que ell mateix. Es creu que aquesta àmplia flexibilitat nutricional ha contribuït a l’èxit de l’estratègia evolutiva dels foraminífers.

Crithidia fasciculata

Protist parasitari del filum Euglenozoa. Protozou flagel·lat.

Presenta un cicle infectiu amb un sol hoste de tipus insecte, en aquest cas el mosquit. Tot i això no és gaire específic, motiu pel qual pot infectar gairebé qualsevol espècie de mosquit.

Durant el seu cicle vital el podem trobar en dues formes: una primera forma lliure aquàtica denominada coanomastigot que presenta un llarg flagel extern i una forma immòbil que viu a l’intestí del mosquir denominada amastigot. Aquest amastigot és excretat en les femtes pas que li servirà per tornar a ser alliberat al medi. és en aquest moment quan comença la transmissió del paràsit ja que un cop a l’aigua seran ingerits per les larves de mosquit on es mantindran fins després de la metamorfosi.

Com la majoria dels tripanosomes però a diferència de la majoria de protists, Crithidia fasciculata presenta una mitocòndria. El DNA mitocondrial es troba en una estructura simple denominada quinetoplast situat a la base del flagel. Aquest paràsit té altes i específiques necessitats nutricionals.

Crithidia fasciculata és un exemple de tripanosoma que no infecta als humans però que es relaciona amb múltiples paràsits humans com Trypanosoma brucei o Leishmania spp. Per aquest motiu és un organisme model en recerca per estudiar els tripanosomes i entendre la etiologia d’algunes malalties parasitaries humanes.

Trypanosoma congolense

Filum Euglenozoa.

Trypanosoma congolense és el major patogen responsable de la malaltia nagana en bestiar animal, especialment en ovelles, porcs, cabres, cavalls i camells així com en ratolins de laboratori. Es transmet utilitzant la mosca tsetse com a vector i quan infecta aquesta mamífers s’instal·la als vasos sanguinis i causa un tipus particular d’anèmia.

Leishmania tarentolae

Filum Euglenozoa.

Leishmania és un gènere de protozous tripanosomatids i el paràsit responsable de la malaltia leishmaniosis que actualment afecta prop de 12 milions de persones en 88 països diferents. El seu vector habitual son les mosques de la sorra del gènere Phlebotomus o Lutzomyia. L’hoste primari del gènere Leishmania són els vertebrats especialment cànids, rosegadors i humans.

Leishmania tarentolae és un paràsit de la salamanquesa de creu o Tarentola annularis, un petit rèptil de la família Gekkonidae. Recentment ha estat desenvolupada com un bon sistema d’expressió eucariota per a la producció de proteïnes recombinants amb un patró de glicosilacions similars als animals superiors.

Es la primera espècie de Leishmania no patogènica a ser seqüenciada amb un coverage de 16-folds mitjançant tecnologies de next-generation sequencing.

Leishmania donovani BPK282A1

Filum Euglenozoa.

Leishmania és un gènere de protozous tripanosomatids i el paràsit responsable de la malaltia leishmaniosis que actualment afecta prop de 12 milions de persones en 88 països diferents. El seu vector habitual son les mosques de la sorra del gènere Phlebotomus o Lutzomyia. L’hoste primari del gènere Leishmania són els vertebrats especialment cànids, rosegadors i humans.

La patologia que causa Leishmania donovani es coneix com a febre negre o febre Dumdum. En aquest cas el paràsit migra al fetge, medul·la òssia i melsa provocant una sèrie de símptomes que inclouen: febre, pèrdua de pes, fatiga, anèmia i inflamació. Quan es troba a l’interior de l’organisme dels vertebrats presenten forma rodona d’amastigots sense flagels. Aquests amastigots són capaços de fusionar-se amb lisosomes i desenvolupar fagolisosomes quan infecten macròfags.

Dictyostelium discoideum AX4

Filum Mycetozoa.

Dictyostelium discoideum és una espècie d’ameba que viu en medis arenosos i que es reprodueix mitjançant espores. Durant el seu cicle vital canvia considerablement la seva morfologia passat d’amebes unicel·lulars, llimacs multicel·lulars i un cos de fructificació.

D. discoideum presenta un cicle asexual únic que consisteix en 4 estadis: fase vegetativa, agregació, migració i culminació. Aquest cicle és relativament curt de forma que els seus mecanismes de migració i senyalització cel·lular s’han convertit en un bon model per a l’estudi del càncer. A més a més la simplicitat d’aquest cicle explica perquè s’ha convertit en un valuós model per a l’estudi genètic, cel·lular i bioquímic dels processos intracel·lulars d’altres organismes.

Dictyostelium fasciculatum

Filum Mycetozoa.

Dictyostelium fasciculatum és una espècie d’ameba que viu en medis arenosos i que es reprodueix mitjançant espores. Típicament els protists del gènere Dictyostelium creixen en forma de cèl·lules separades i independents que interactuen entre elles per formar estructures complexes en front de condicions nutricionals adverses. Fins a 100.000 cèl·lules d’aquesta espècie són capaces d’enviar-se senyals entre elles mitjançant la secreció de AMP cíclic quimitàctic per induir processos de quimiotaxis per formar agregats cel·lulars envoltats per una matriu extracel·lular. Per això, els processos bàsics de diferenciació, desenvolupament, expressió gènica i regulació del tipus cel·lular són similars als metazous superiors.

Physarum polycephalum

Filum Mycetozoa.

Physarum polycephalum pertany al supergrup Amoebozoa i a la classe Myxogastria. Es reprodueix de forma asexual mitjançant espores i estroba en medis freds i humits tals com troncs i humus dels boscos caducifolis. és especialment sensible a la llum solar ja que aquesta pot inhibir el seu creixement i bloquejar la formació de la espores.

Es tracta d’un protist visible a ull nu i típicament de color groc que s’alimenta d’espores de fongs, bacteris i d’altres microorganismes. El seu cultiu in vitro és considerablement fàcil tot i ser un eucariota, motiu pel qual és un important organisme model per a estudis del moviment ameboide i motilitat cel·lular.

Sphaeroforma arctica

Filum Choanoza.

Sphaeroforma arctica és un organisme unicel·lular del grup Ichtyosporea que resideix en l’interior de l’aparell digestiu de Gammarus setosus, un amfibi àrtic. Es caracteritza principalment pel fet que és capaç de forma agregats cel·lulars de fins a 150 unitats mitjançant divisió clonal sincital partint d’una única cèl·lula ancestral. Un cop format l’agregat cada una de les cèl·lules que el formen es cel·lularitza i finalment es dispersa.

Ichthyophthirius multifilliis strain G5

Filum Ciliophora.

Ichtyophthirius multifilliis és un protozou ectoparàsit obligat dels peixos d’aigua dolça als quals indueix una patologia coneguda com a “white spot disease”.

Els organismes adults presenten una forma arrodonida o oval i mesuren entre 0,5 i 1 micròmetre. Aquest organisme son ciliats de forma uniforme per tot el seu perímetre. és un important patogen dels peixos ornamentals i per a la indústria alimentària, especialment en piscifactories amb cultiu intensiu. Tot i així, les poblacions salvatges també són susceptibles a patir la infecció per I. multifilliis.

El seu cicle vital es divideix en les següents etapes: Durant la fase activa el protozou s’alimenta a través d’un nòdul format en l’epiteli. A continuació el trophozoit entra en una fase d’encapsulament i s’allibera al medi aquàtic. En aquesta forma és capaç d’adherir-se a plantes, xarxes, pedres... A partir d’aquí es dividirà fins a 10 vegades per fisió binària produint theronts infectius que atacaran els peixos hoste.

El cicle vital és altament depenent de la temperatura de l’aigua on es troba. Per exemple, el cicle durarà 7 dies a 25 graus però s’allargarà fins a 8 setmanes a temperatures inferiors a 6 graus.

Gregarina niphandrodes

Filum Alveolata.

Les gregarines són un grup divers de paràsits apicomplexes que habiten a l’intestí, còlon i vesícules reproductives de múltiples espècies d’invertebrats marins, d’aigua salada i terrestres. Inclou aproximadament 250 gèneres i 1650 espècies descrites fins al moment. Alguns caràcters ancestrals trobats en aquest grup, tals com les fases d’alimentació extracel·lular han permès descriure el grup com a “primitiu”. Tot i que alguns llinatges han retingut caràcters que es creuen ancestrals, la majoria de paràsits del grup gregarines representen organismes altament diversificats amb noves adaptacions estructurals i comportamentals. Per exemple, algunes gregarines marines han evolucionat per desenvolupar diferents patrons d’estructures superficials.

En el cas concret de Gregarina niphandrodes parlem d’un paràsit del tub digestiu o cavitat corporal de certs invertebrats que esdevenen un hoste únic al llarg de tot el seu cicle vital.

Albugo laibachii Nc14

Filum Stramenopiles.

Albugo és un gènere de oomicetes que es consideren fongs no vertaders (eumycotes). La majoria de les seves espècies són patògens de plantes especialment de la espècie Arabidopsis. Aquest organisme causa una patologia coneguda com a “white rust”, molt comú en teixits vegetals propers als terres. Tot i que la infecció pot afectar a múltiples tipus de plantes, tant sols en alguns tipus de cultius serà destructiva.

Phytophthora capsici

Filum Heterokontophyta.

Phytophthora capsici és un patogen vegetal del tipus oomycet que afecta diferents famílies de plantes com les lleguminoses o les solanàcies en les quals indueix putrefacció. Concretament és un fong heterotàlic amb forma filamentosa. En la fase de reproducció sexual es caracteritzen per la presència de zooespores biflagel·lades amb un flagel apical i un de despullat cap a la part posterior.

Fragilariopsis cylindrus

Filum Ochrophyta.

Fragilariopsis cylindrus és una alga microscòpica unicel·lular del tipus diatomea que es troba en l’aigua marina i el glaç de l’àrtic i l’antàrtic. Es classifica com a fitoplàncton polar i participa de forma considerable en el còmput global de la fotosíntesi polar.

Aquesta espècie es considera típica d’aigües extremadament fredes. Recentment se n’ha obtingut la seqüència completa del seu genoma que permetrà obtenir informació important referent a la fisiologia única dels eucariotes adaptats a les condicions polars i establir prediccions sobre l’impacte del canvi climàtic en els organismes de climes extrems.