En aquest cas, hem usat la query de la selenoproteïna de Homo sapiens, ja que la selenoproteïna M de Myotis lucifugus, si bé es troba a selenoDB, no està correctament anotada (no comença per Metionina). Tal i com es pot veure a la taula de resultats, no hem trobat cap hit per a SelM en fer el blast. Teniu accessible el blast prement qualsevol de les icones vermelles de la fila de SelM.

L'anàlisi mitjançant SEBLASTIAN no va mostrar cap element SECIS ni selenoproteïna en el nostre scaffold, el qual confirma la hipòtesi que SelV no existeix en el nostre genoma

El que resulta sorprenent és que en l'altre animal anotat del mateix gènere, el Myotis lucifugus, si que trobem hits corresponents a SelM. En aquest cas, tot i que la selenocisteïna no hi és, si que hi ha una seqüència conservada. Per tant, podem hipotetitzar que Myotis davidii ha perdut la regió on es trobava aquesta selenocisteïna, i que és una pèrdua evolutivament recent. Per confirmar la nostra hipòtesi podríem intentar trobar regions colindants a SelM de Myotis lucifugus i veure si també estan absents en la nostra espècie d'estudi.