La query de la selenoproteïna 15 l’hem obtingut del genoma del Myotis lucifugus ,ja que, en aquest organisme pròxim a la nostra espècie d'estudi estava ben anotat.

En fer el blast, obtenim nomès un únic hit en l'scaffold (KB105184.1) del mateix sentit a l’anotació (forward) i estadísticament significatiu (e-value 2e^-18).

Pel que fa a la predicció del gen situat en l’scaffold KB105184.1, es va obtenir un gen de 5 exons i 4 introns, tant per exonerate (raw score 813) com per genewise (score 294.63 bits), que codifica per una proteïna de 162 aminoàcids.

En el T-COFFEE (score 100) observem que la proteïna està molt conservada en Myotis davidii ja que coincideix totalment amb la Sel15 de Myotis lucifugus. Observem un codó stop en la posició de la selenocisteïna.

La predicció d’elements SECIS en aquesta proteïna mitjançant SECISearch 3 ha estat positiva identificant una estructura SECIS en 3'. El Seblastian ha identificat una selenocisteïna en l’exó 3, i ens ha donat homologia del nostre scaffold amb Sel15 de Danio rerio.

Així doncs, podem concluir que la Sel15 és una selenoproteïna molt conservada entre els dos organismes estudiats. Donat que en Homo sapiens també hi és present, podem dir que evolutivament apareix en l'ancestre comú de les tres espècies.