La selenoproteïna L (SelL) es troba present en diversos organismes aquàtics, incloent els peixos, els invertebrats i els bacteris marins. En l'estudi realitzat l'any 2007 per Shchedrina V.A. et al. es van trobar setze seqüències eucariotes amb SelL, les quals corresponen a onze de peixos, dues d’ascidis, dues de crustacis i un de mol·lusc. També s’han estudiat dues seqüències procariotes de microorganismes marins desconeguts. Aquesta selenoproteïna conté dos residus de selenocisteïnes separats per dos aminoàcids per formar el motiu UxxU. La selenoproteïna L posseix un plegament en el motiu UxxU com el que es troba en el motiu catalític CxxC de les tioredoxines, fet que suggereix la funció redox d’aquesta proteïna.
Els gens SelL tant dels eucariotes com els de bacteris utilitzen un element SECIS individual per a la inserció de dues selenocisteïnes. En eucariotes, l’element SECIS es localitza en l’extrem 3’ UTR, mentre que en els bacteris es troba dins de la regió codificant.
En contrast amb la majoria de les selenoproteïnes que es troben en els eucariotes, SelL es caracteritza per la seva absència en mamífers, tot i que s’han trobat homòlegs distants en Cys.[8]