Introducció
Les nostres selenoproteïnes
La selenoproteïna Q va ser descrita per primera vegada a l’organisme Toxoplasma gondii, i de moment no s’han detectat homòlegs en altres organismes.
>SelQ_toxoplasma_gondii_gladyshev MEDFKKTEEFKELEKEAADRERGIQPEHRRTWQFRGTIPQNPHLAPRFRPNVNDRYQIRRGRGGUC
Aquesta informació ha estat compartida a la viquipèdia: Sel Q.
SelJ
La selenoproteïna J va ser descrita per primera vegada al genoma de l'organisme Tetradon nigroviridis.
>SelJ_tetraodon_nigroviridis MDGVTKLAPVVAFYAGKPEMLGRVEDAVRVTQNNDACVAETLAAARFLEHFILNGPDPTALESVIRQLRDPNRKQAQDLDQAVVGHIHQVKENLS KTPQELIPAVFVNTUGLPGAFQAALHGVLTATNYVQAVRDTMSCGGCTCSRGSFIGACLGAQVGLEGIPASWSSRTQRYESVLEHAKKITSHLQ
La funció de la selenoproteïna J no està gaire clara, tot i així, les dades experimentals suggereixen que podria tenir un paper estructural, enlloc del paper enzimàtic associat a la majoria de selenoproteïnes.
SelJ presenta una alta similaritat amb les proteïnes CrystallinJ1, i junt amb aquestes, defineixen una família única englobada dintre la superfamília dels enzims ADP-ribosiladors.
Aquesta informació ha estat compartida a la viquipèdia: Sel J.
DI
Les iodotirosines deionidases són enzims ancorats a la membrana d’entre 29 i 33 kDa. Aquestes selenoproteïnes activen o inactiven les hormona tiroidees mitjançant una deiodinació reductora. En mamífers hi ha tres tipus de deiodinases (DI1, DI2 i DI3), les quals comparteixen homologia en la seqüència i les propietats catalítiques. Contràriament al que es creia en un principi, s’han trobat proteïnes homòlogues a DI en bacteris.
DI1
L’enzim Iodotironina deiodinasa 1 (DI1) es troba bàsicament al fetge i té un paper molt important en l'activació de les hormones tiroidees, ja que converteix la prohormona tiroxina (T4) en tri-iodetironina activa (T3). Sembla ser que aquesta producció de T3 contribueix a la major part de T3 circulant en mamífers. Aquesta selenoproteïna també degrada ambdues hormones per desiodació. La D1 no s’ha trobat ni en amfibis ni en peixos pulmonats.
>SPP00000001_1.0 # Protein # Iodothyronine deiodinase 1 (DI1) # Homo sapiens # Complete MGLPQPGLWLKRLWVLLEVAVHVVVGKVLLILFPDRVKRNILAMGEKTGMTRNPHFSHDNWIPTFFSTQYFWFVLKVRWQRLEDTTELGGLAPN CPVVRLSGQRCNIWEFMQGNRPLVLNFGSCTUPSFMFKFDQFKRLIEDFSSIADFLVIYIEEAHASDGWAFKNNMDIRNHQNLQDRLQAAHLLL ARSPQCPVVVDTMQNQSSQLYAALPERLYIIQEGRILYKGKSGPWNYNPEEVRAVLEKLHS
DI2
La Iodotironina deiodinasa 2 (DI2) forma part de la família d’enzims que controlen el grau d’activitat de les hormones tiroidees als diferents teixits de l’organisme. De la mateixa manera que DI1, catalitza la desiodació de l’hormona T4 per obtenir T3. DI2 té una expressió reduïda al cervell, tiroides i al teixit adipós. Tant aquesta selenoproteïna com DI3, són crucials per al desenvolupament del sistema nerviós en embrions, ja que regulen els nivells de T3 al cervell del fetus.
>SPP00000002_1.0 # Protein # Iodothyronine deiodinase 2 (DI2) # Homo sapiens # Complete MGILSVDLLITLQILPVFFSNCLFLALYDSVILLKHVVLLLSRSKSTRGEWRRMLTSEGLRCVWKSFLLDAYKQVKLGEDAPNSSVVHVSSTEG GDNSGNGTQEKIAEGATCHLLDFASPERPLVVNFGSATUPPFTSQLPAFRKLVEEFSSVADFLLVYIDEAHPSDGWAIPGDSSLSFEVKKHQNQ EDRCAAAQQLLERFSLPPQCRVVADRMDNNANIAYGVAFERVCIVQRQKIAYLGGKGPFSYNLQEVRHWLEKNFSKR
DI3
La Iodotironina deiodinasa 3 (DI3) catalitza la desiodació de T4 i T3 que donarà lloc als metabòlits inactius rT3 i T2, respectivament. És un enzim altament expressat en l’úter de les femelles embarassades, placenta i teixits fetals i neonatals, per aquesta raó se li atribueix un paper fonamental en el desenvolupament embrionari. Tant aquesta selenoproteïna com DI2 podrien estar presents en tots els organismes exceptuant els rèptils escamats.
>SPP00000003_1.0 # Protein # Iodothyronine deiodinase 3 (DI3) # Homo sapiens # Complete MLRSLLLHSLRLCAQTASCLVLFPRFLGTAFMLWLLDFLCIRKHFLGRRRRGQPEPEVELNSEGEEVPPDDPPICVSDDNRLCTLASLKAVWHG QKLDFFKQAHEGGPAPNSEVVLPDGFQSQHILDYAQGNRPLVLNFGSCTUPPFMARMSAFQRLVTKYQRDVDFLIIYIEEAHPSDGWVTTDSPY IIPQHRSLEDRVSAARVLQQGAPGCALVLDTMANSSSSAYGAYFERLYVIQSGTIMYQGGRGPDGYQVSELRTWLERYDEQLHGARPRRV
Aquesta informació ha estat compartida a la viquipèdia: DI.
Pots trobar informació sobre aquestes i altres selenoproteïnes aquí.