Introducció
Albugo laibachii Nc14
Degut a la classificació tradicional, encara es pot trobar a Albugo classificat dins el regne dels fongs.
Es tracta d’un organisme Eucariota, Rhizaria, Foraminífera, Textulariida, Astrorhizida i Saccamminidae. A.rara és una espècie de gegants antàrtics que conten amb diverses propietats inusuals que la converteixen en un subjecte ideal per a l’estudi del genoma dels organismes foraminífers. Aquests sembla a ser que tenen una capacitat reduïda per a fer endosimbiosi, aspecte que els hi proporciona resistència enfront a la contaminació per material xenogenòmic d’origen eucariota. [6]
És una espècie de protists parasítics. C.fasciculata, igual que altres espècies de Crithidia, té un cicle de vida en un únic hoste, el qual és un insecte. En concret, en el cas de C.fasciculata l’hoste és el mosquit, englobant a varies espècies, degut a la baixa especificitat per a una única espècie de mosquit. [6]
Es tracta d’una espècie d’ameba que viu al sòl, que pertany al fílum Mycetazoa. D.discodeum té un únic cicle de vida asexual que consisteix en quatre estadis: vegetatiu, agregació, migració i culminació. Aquest cicle és relativament curt, cosa que permet l’estudi i seguiment de tots els estadis. Les cèl·lules implicades al cicle de vida pateixen són sotmeses a moviment, senyals químiques i desenvolupament, convertint-los en un model molt valiós per a l’estudi de la processos genètics, cel·lulars i bioquímics en altres organsimes. [6]
D.discoideum pertany a l’ordre de Dictyosteliida, el qual conté organismes que es troben al límit entre la uni i la multicel·lularitat. Cada organisme comença la seva vida sent una ameba unicel·lular, però s’acaba agregant quan hi ha dèficit de nutrients per a formar cossos multicel·lulars sense ramificacions o amb ramificacions laterals, per tal d’escampar les espores. El seu hàbitat natural és la capa superior del sòl ric en matèria orgànica en descomposició. [6]
Fragilariopsis cylindrus
F.cylindrus són protists planctònics que viuen a la superficie de les aigües i del gel del mar situat al sud del Cercle Polar Antàrtic. Constitueixen la base de la xarxa d’alimentació marina i juguen un paper clau en l’intercanvi de diòxid de carboni entre l’atmosfera i l’oceà. [6]
G. niphandrodes pertany a la classe Gregarinasina (apicomplexa) que representa un dels tàxons més diversos, ja que els seus membres parasiten invertebrats, especialment anèlids i artròpodes. De fet, les diferents espècies d’aquesta classe han estat descrits a partir de la majoria de fílums invertebrats. [6]