Conclusions

L'objectiu d'aquest projecte de recerca era cercar tres selenoproteïnes (EhSEP2, SelO i SelS) en els genomes de catorze protists. A més a més, hem ampliat el nostre projecte tot cercant algunes famílies de proteïnes implicades en la síntesi de selenoproteïnes (SPS1, SPS2, SBP2, eEFSec, sec43p, SecS i PSKT), així com també el tRNAsec.

En referència a la família de EhSEP2 hem identificat tretze proteïnes homòlogues en cisteïna que presenten el motiu CGHC conservat, sent la primera cisteïna la homòloga. Pel què fa a la família de SelO hem trobat dues selenoproteïnes presents en els genomes de P.tricornutum i T.trahens i set proteïnes homòlogues en cisteïna en C.merolae, C.owczarzaki, E.siliculosus, H.arabidopsidis, N.gruberi, P.ultimum i S.parasitica. Finalment, en la família SelS no hem obtingut resultats significatius amb les eines emprades.

La taula resum detalla els resultats obtinguts de la maquinària de síntesi analitzada.

Nom organisme	SPS	SBP2	SecS	SECp43	eEFsec	PSKT	tRNA
A.taiwanensis
B.hominis	SPS (U)
C.merolae	SPS1/2 (C)
C.muris
C.owczarzaki	SPS1/2 (C)
C.parvum
E.siliculosus
H.arabidopsidis	SPS
N.gruberi	SPS
P.pallidum	SPS
P.tricornutum	SPS
P.ultimum	SPS (C)
S.parasitica	SPS (U)
T.trahens	SPS (U)

Tal i com veiem en la taula les proteïnes més conservades són SecS, eEFSec i Sec43p. La família SPS és controvertida i, com a tal, els resultats obtinguts són ambigus i no podem confirmar que tots els nostres protists tinguin ambdues proteïnes d'aquesta família. Finalment, els tRNAsec predits són poc informatius pel què fa als resultats obtinguts.

Un cop finalitzat l'anàlisi concloem que el gran repte que suposa trobar selenoproteïnes, així com també l'ambigüitat dels resultats dificulta la correcta anotació d'aquestes.