Selenoproteïnes

Es denominen com a selenoproteïnes aquelles proteïnes que integren l’aminoàcid de selenocisteïna (Sec). Aquestes proteïnes intervenen generalment en reaccions d’oxido-reducció ja que el seleni és un element més reactiu que el sofre. En manera que podrien actuar com a antioxidants. Aquest tipus de proteïnes es troben en els tres dominis: archaea, procariota i eucariota; tot i això, estudis recents han mostrat que no totes les espècies les presenten.

Aquest aminoàcid es considera el número 21 i es tracta d’una cisteïna modificada de manera que enlloc de trobar un àtom de sofre trobarem un de seleni. El codó que codifica per aquest aminoàcid és l’UGA que, generalment codifica per a un d’aturada però que en determinades ocasions, dóna lloc a una Sec. És per aquesta raó, que la majoria de selenoproteïnes han estat fins a l'actualitat mal anotades i és necessària la revisió dels genomes seqüenciats per completar el proteoma de manera satisfactòria.

Ja que solament una petita fracció dels codons d'aturada codificarà realment per a un Sec, és necessari identificar els determinants que permetin la conversió. En aquest sentit, podem classificar els elements necessaris, per aconseguir la introducció d'una selenocisteïna, en les següents categories:

Elements necessaris per la síntesi de Selenocisteïna

Els elements SECIS (SelenoCysteine Insertion Sequence Elements) són elements estructurals es localitzen en posició 3’ després del codó real de finalització de la proteïna. La majoria no tenen una estructura conservada a excepció d’alguns pocs nucleòtids, de manera que la seva predicció és complicada, generalment però, es caracteritzen per la presència de loops i hèlix. A més, es troben conservats 5 nucleòtids a la base de l’estructura i dos en el segon loop. Ja que aquestes estructures són indispensables per a a introducció de la Sec, seran uns factors molt importants a tenir en compte en el moment d'intentar predir noves selenoproteïnes. En aquest sentit, els SECIS intervenen en la captació tRNAsec (tRNA de la selenocisteïna) mitjançant el reclutament de SBP2 (SECIS binding protein 2) que a la seva vegada capta eEFsec (elongation factor).



De la síntesi del tRNA de la Sec, se sap que és el resultat de la modificació del tRNA de la serina i que pateix una sèrie de modificacions que permeten obtenir el tRNA final.