Hostes vertebrats i vector dels paràsits de malària en rosegadors
Totes quatre espècies són principalment paràsits de rates. P. berghei afecta principalment diverses espècies de Grammomys surdaster, contrariament al que es pot suposar, aquesta selectivitat no implica una baixa capacitat infectiva ja que s'ha pogut comprovar en laboratori que la seva infectivitat és molt superior. D'aquesta manera, s'ha aconseguit que infecti de manera satisfactòria a hàmsters de laboratori, rates i ratolins.
Pel que fa al vector, l'únic conegut pels paràsits de la malària en murins, és Anopheles durei millecampsi. La capacitat infectiva del paràsit als mosquits Anopheles és molt menor que la infectivitat en vertebrats de manera que, en el laboratori, la majoria d'espècies d'Anopheles, són parcial o totalment refractàries a la infecció, malgrat tot, hi ha una excepció, Anopheles stephensi. Per aquesta raó és aquesta espècie la que s'utilitza per la investigació.
El cicle vital, així com el cicle d'infecció de P. berghei és compartit amb els cicles de les altres espècies de plasmòdium i es caracteritza per la seva complexitat i nombrosos estadis:
Els gametòcits, o estadis sexuals del Plasmodium, són xuclats pel mosquit Anopheles i s’instal·len al sistema digestiu del mateix on es produeix la seva fusió donant a lloc al zigot que, a la seva vegada, es desenvolupa per donar lloc als oocinets, que travessen la pares de l’intestí en forma d’oocists. El seu creixement i maduració comporta la producció de milions d’esporozoïts haploides que envairan les glàndules salivals del mosquit. Quan un mosquit pica a un altre individu, injecta aquests esporozoïts que envaeixen el fetge integrant-se en els hepatòcits, on poden quedar en forma latent (hipnozoïts) o poden sortir al torrent sanguini en forma de merozoïts, on colonitzen els eritròcits i s’hi multipliquen, produint la lisi dels mateixos i l’alliberació dels paràsits que colonitzaran altres eritròcits. La parasitació dels glòbuls vermells és el que provoca la malaltia i les complicacions relacionades. La multiplicació de merozoïts és un procés asexual; tot i això, en alguns moments, el procés passa a ser sexual, comportant la producció dels gametòcits sexuals que reiniciaran tot el procés quan siguin xuclats per un mosquit.
