Discussió

Sabem que en les malalties degeneratives que afecten el sistema nerviós, els axons i les seves sinapsis, pateixen una ràpida degeneració que es coneix com a degeneració Wallerian. Recentment s'ha vist que els axons dels ratolins que presenten la mutació C57BL/Wld(S), estan protegits. S'ha descobert que hi ha una proteïna protectora que n'és responsable, la qual és codificada per un fragment d'ubiquitinació N-terminal (Ube4b) que es fusiona amb el gen D4Cole1e per l'extrem C-terminal.

Tant les plaques amiloides característiques de la malaltia d'Alzheimer, com els cossos de Lewy del Parkinson, com els cossos d'inclusió de la Corea de Huntington, estan formats per dipòsits ubiquitinitzats. Aquest fet, demostra que la proteòlisi depenent d'ubiquitines, té un paper important en la degeneració en general i més concretament en la degeneració axonal. S'hipotetitza però, que la proteïna quimèrica Wld(S) continua tenint la possibilitat d'unir-se a qualsevol proteïna, encara que es desconeix del cert si tot i així manté la seva capacitat d'ubiquitinació ja que sols conté 70 aminoàcids dels 1173 que formen la proteïna original.

Tal i com hem esmentat abans, encara hi ha molt per descobrir en relació a la funció concreta del gen Nmnat1. S'ha demostrat però que els nivells de NAD disminueixen durant la degeneració axonal i que si es prevé aquesta davallada, es protegeix de forma eficient que els axons continuïn degenerant. Degut a que l'expressió del gen quimèric està sota control del promotor de Ufd2, trobarem un augment dels nivells de NAD als nuclis de les neurones del sistema nerviós que poden ser protectors davant una possible degeneració dels axons. Finalment, podem concloure que la protecció davant la Wallerian degeneration pot ser deguda tant a l'alteració de la ubiquitinació com al metabolisme dels piridin- nucleòtids.