Un mètode per determinar un possible dopatge genètic podria ser la monitorització de l'expressió gènica del mRNA d'un gen candidat mitjançant l'ús de tècniques d'imatge no invasives. Per aquest motiu, cal disposar de seqüències específicament marcades per poder-les seguir per tècniques d'imatge i que siguin capaces d'hibridar selectivament amb el mRNA diana. Els àcids nucleics peptídics (PNAs) reuneixen aquestes característiques, a més a més de ser prou estables en el citoplasma cel·lular. Els PNAs són molècules artificials anàlogues als àcids nucleics naturals (DNA i RNA). En els PNAs, l'esquelet de ribosa-fosfat típic dels àcids nucleics ha estat substituït per unitats repetides de N-(2-aminoetil)glicina unides per enllaços amida, similars als dels pèptids o las proteïnes. Degut a les seves propietats físico-químiques, els PNAs hibriden amb un DNA complementari d'una manera més estable i específica que la unió DNA-DNA equivalent. Una hipòtesi a estudiar és que PNAs marcats amb ¹⁸F o ¹²³I, un cop injectats intravascularment, permetin detectar la presència d'un mRNA concret en un teixit determinat a través de tècniques d'imatge molecular.

L'objectiu del nostre projecte és la cerca de subseqüències úniques en el genoma humà que pertanyin als gens de la Growth Hormone (GH), del Insulin-like Growth Factor-1 (IGF-1) i de la Erythropoietin (EPO), així com també seqüències úniques del gen de la Erythropoietin (EPO) de ratolí en el genoma d'aquest organisme. D'aquesta manera, aquestes subseqüències permetran sintetitzar els PNAs complementaris i específics dels gens d'interès (GH, IGF-1 i EPO), i així detectar si el seu mRNA hi és present en un determinat teixit.

S'ha observat que el temps d'execució de la cerca de subseqüències úniques en el genoma humà dels gens d'interès mitjançant un programa escrit en llenguatge de programació Perl i l'algorisme de Knuth-Morris-Pratt en un ordinador convencional arribaria a ser d'uns 40 dies per cada gen en el millor dels casos. Davant la impossibilitat de poder trobar aquests patrons per manca de temps o de "potència computacional", els objectius inicials del projecte s'han vist modificats a reproduir els resultats obtinguts prèviament pel Dr. Robert Castelo pel gen de la EPO de ratolí (a partir d'un programa en llenguatge de programació C i mitjançant l'algorisme simple de correspondència exacta). És a dir, l'objectiu definitiu del projecte és corroborar que els tres patrons únics trobats al gen de la EPO de ratolí són subseqüències úniques del cromosoma 5 del genoma de ratolí, que és on es troba aquest gen, i que, per tant, el programa funciona correctament i amb el plaç de temps necessari, es pot arribar a cercar les subseqüències úniques i específiques per a un mRNA i genoma concret.