Inici |
Introducció |
Materials i Mètodes |
Resultats |
Discussió |
Conclusions |
Els snRNAs disposen de seqüències que reconeixen i s'uneixen per complementarietat a tres senyals específiques que determinen el lloc de tall entre l'exó i l'intró: els primers nucleòtids 5' de l'intró (donor site), els últims nucleòtids a 3' del mateix intró (acceptor site) i una seqüència de nucleòtids entre aquestes dues senyals (branch site), normalment entre 25 i 50 bases abans de l'acceptor site.
CU(A/G)A(C/U), conservant-se A en tots els gens. En més del 60% dels casos, l'exó té (A/C)AG en el donor site i G en l'acceptor site (Fig1).
El procés d'splicing s'inicia amb la unió de snRNP U1 a l'extrem 5' i de U2 al branch site de l'intró. La posterior unió d'altres snRNPs (U5 i U4/U6) dobleguen el mRNA per formar una estructura (lariat loop) que apropa els extrems de dos exons adjacents, i així poden unir-se, al mateix temps que s'elimina l'intró que els separa (Fig2).
La maquinària i el procés d'splicing estan altament conservats en eucariotes, mentre que les senyals difereixen lleugerament entre espècies. En el cas de llevats, les senyals d'splicing estan més conservades que entre vertebrats.
Basant-nos en l'article de Bon et al. pendrem les següents senyals com a senyals consens en llevats: