CONCLUSIONS

Cal avaluar dos aspectes diferents del projecte: l'eficiència dels programes dissenyats i la informació extreta dels resultats.

Tant primer.pl com segon.pl han demostrat la seva utilitat i eficàcia al llarg del treball. En primer lloc, la comprovació manual dels resultats corrobora el funcionament correcte del programa primer.pl. En segon lloc, els resultats obtinguts amb segon.pl han proporcionat bons candidats a ser senyals alternatives en la regulació de l'splicing. En aquest segon programa, el paràmetre k és molt important perquè determina la sensibilitat i l'especificitat de la cerca. Com major sigui la k, la cerca serà més restrictiva.

Pel que fa a la informació relativa a l'splicing, els resultats obtinguts permeten especular però no permeten extreure conclusions definitives; caldrien estudis més exhaustius.

De 163 introns analitzats, 76 presenten les 3 senyals de splicing consens conservades en les 4 espècies: donor-site GTATGT, branch-site TACTAAC i acceptor-site C/T AG. Els restants 87 difereixen almenys en una d'aquestes senyals. Aquesta distribució dels introns (nombres semblants) suggereix que els snRNAs poden acomodar-se a petites variacions en les senyals d'splicing; és a dir, les senyals consens en què ens basem no són un patró que s'hagi de seguir estrictament en tots els llevats per a que el procés tingui lloc.

L'alta conservació dels dinucleòtids del branch-site respecte a la baixa conservació del donor-site és consistent amb els reultats que altres investigadors han trobat fins ara: la constància de la A en el final del branch-site.

El motiu poliT s'ha trobat conservat en tots els introns; recollint la informació d'estudis anteriors, es considera que pot estar desenvolupant un paper en la regulació del procés, com per exemple, regular l'splicing alternatiu.

S'han trobat altres senyals, amb freqüències elevades com el motiu poliA.

De cara a estudis posteriors, es proposa aconseguir un model més complex: incloure més espècies de llevats dels que se'n conegui la distància filogènetica i incloure més paràmetres, com ara la localització dels motius que es comparen. Això ens permetria diferenciar entre motius altament repetits en un mateix intró i aquells que realment desenvolupen una funció biològica important. Quan es coneguin més dades sobre el procés, es podran dissenyar experiments de laboratori per corroborar-lo.

 

AGRAÏMENTS

Al nostre tutor Eduardo Eyras, per la seva ajuda i paciència.

A tots els professors del departament de Bioinformàtica, molt especialment a Miguel Pignatelli, Robert Castelo i Charles Chapple.

Als nostres companys de classe per la seva ajuda i suport ( i consol i acudits ) en els moments crítics.