Taxonomia
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Subfílum: Vertebrata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Subordre: Strepsirrhini
Família: Talpidae
Superfamília: Lemuroidea
Família: Indriidae
Subfamília: Scalopinae
Gènere: Propithecus
Espècie: P. Coquereli
Figura 1. Filogènia dels lemurs
An Alu-Based Phylogeny of Lemurs (Infraorder: Lemuriformes)
Hàbitat i àrea de distribució
Propithecus coquereli, també conegut com el Sifaca de Coquerel, és una espècie endèmica de l'illa de Madagascar. Es pot localitzar en zones del nord i est del riu Betsiboka. Resideix en boscs secs i caducifolis des del nivell del mar fins a 300 metres d'alçada.
Figura 2. Àrea de distribució de Propithecus Coquereli
Sifaca de Coquerel (Viquipedia)
Descripció física
El Sifaca de Coquerel presenta un pelatge dens, predominantment blanc i una coloració marró xocolata específicament a la part frontal dels braços, al pit i a les cuixes. Aquest pelatge marronós fa aquesta espècie fàcilment diferenciable d'altres sifacas. La zona de l'esquena pot ser des de marró fins a una tonalitat gris, mentre que la cua oscil·la en un rang de color entre gris i blanc. La cara es troba recoberta per pèl negre igual que les orelles, mentre que el morro està cobert per cabells curts i blancs. Els ulls acostumen a ser força visibles pel seu color groc sobre el pelatge negre.
Es poden diferenciar els mascles de les femelles per les glàndules de la gola i per la coloració fosca marró vermellosa de la pell de la zona perianal.
Com altres sifacas, denominats així pels sorolls que generen, aquesta espècie té braços curts que limiten el seu moviment. Tot i així, es compensa aquesta limitació amb fortes potes que utilitza per propulsar-se entre els arbres. De mitjana pesen entre 3.5 i 4.5 kg i mesuren entre 92.5 i 110 cm, dels quals 50-60 corresponen a la seva cua.
Figura 3. Espècies de Propithecus:
A (P. verreauxi), B (P. deckenii), C (P. coronatus), D (P. coqureleli), E (P. tattersalli), F (P. diadema), G (P. edwardsi), H (P. candidus),
I (P. perrieri)
Typical coloration of each of the nine species of genus Propithecus (wikimedia)
Alimentació
Propithecus Coquereli pot menjar fulles, flors, fruites, llavors i troncs. La seva dieta consisteix bàsicament de fulles d'unes 75 a 100 espècies de plantes diferents, per això presenta unes dents i un sistema digestiu ben adaptats al tipus d'alimentació. A l'hora de alimentar-se les femelles adquireixen un rol de dominància, controlant l' accés al menjar i a les àrees on hi ha aliment.
Figura 4. Propithecus Coquereli
Wildscreen
Reproducció
El període de gestació de l'espècie Propithecus Coquereli dura aproximadament 162 dies. Normalment, un individu té només una cria per any i acostuma a ser durant els mesos secs, juny o juliol. Igual que altres mamífers, la despesa energètica més gran de la fase reproductiva es produeix a l'alletament, que dura uns 5 a 6 mesos. A causa de l'alt cos reproductiu, dins del grup hi ha màxim dos naixements al llarg del any. Les cries esdevenen independents de la mare als 6 mesos. La majoria d'individus arriben a la mida adulat en 1 a 5 anys depenent de les condicions del hàbitat i la disponibilitat del aliment. No existeix cap informació rellevant respecte la cura de les cries per part dels mascles, tot i així, se sap que els mascles dominants del grup proporcionen poc suport a les femelles i als recent nascuts. S'ha estimat amb 2 a 3.5 anys l'edat de maduresa sexual d'aquest tipus de sifacas. Es pot donar el cas d'individus híbrids entre espècies molt properes com Propithecus verreauxi.
Esperança de vida
El sifaca de Coquerel salvatge té una esperança de vida d'uns 27 a 30 anys. En captivitat, en canvi, viuen entre 25 i 30 anys.
Estratègia social
Aquesta espècie de sifacas és diürna i acostuma a viure en grups de 3 fins a 10 individus. Passa gran part del seu temps a les copes dels arbres i es desplaça verticalment entre la vegetació saltant de branca a branca. Quan baixen a espais oberts, la seva locomoció es dóna a partir de salts laterals bípedes, que semblen formar part d'una dansa, estirant les seves potes i desplegant els braços per mantenir l'equilibri.
Figura 4. Locomoció de les sifacas en espais oberts
Wildscreen
La relació intraespecífica és de tipus matriarcal. Un matriarcat és una societat on les dones i, en especial les mares, tenen un rol central de lideratge, autoritat i control de la propietat.
Mentre les femelles solen residir tota la vida amb el grup on van néixer, els mascles són forçats a dispersar-se per poder assolir la maduresa. A més, és freqüent que els mascles canviïn de grup, normalment amb un període màxim de 8 anys per grup. Les femelles de manera general són dominants sobre els mascles i poden tornar-se agressives per assegurar-se menjar o regular la acceptació sexual dels mascles. Els mascles poden mostrar submissió mitjançant la posició del cos, la cua entre les cames o realitzant sons suaus vers la femella.
A la societat del sifaca de Coquerel, els individus tenen, entre ells, cura de l'aparença i el desparasitament. Es tracta d'una activitat social principal que serveix per reforçar les relacions socials i crear-ne de noves. També pot donar-se per resoldre conflictes i reconciliar-se.
Depredació i amenaces per l'espècie
Els principals depredadors de P. Coquereli són: els gossos, les fosses, gats salvatges i humans.
El sifaca de Coquerel es troba amenaçat principalment per la destrucció de l'hàbitat i la caça. La agricultura, la pèrdua de boscos i la talla d'arbres es practiquen inclús a les zones protegides de Madagascar, el qual constitueix un gran problema per a la supervivència de l'espècie. A més, hi ha hagut un increment en la depredació per espècies invasores introduïdes al llarg dels últims anys a la illa. Actualment, es considera que Propithecus Coquereli està en perill d'extinciú.
Més informació:
Podeu trobar més informacióde P.coquereli a la Viquipèdia .