L’anotació de selenoproteïnes adquireix importància degut al paper d’aquestes en diferents processos de metabolisme oxidatiu, d’hormones i compostos cel·lulars. A més de l’oportunitat que brinda el selenoproteoma per fer-lo servir com a traçador evolutiu. L’espècie estudiada és d’especial interès ja que presenta un patró evolutiu típic d’una espècie endèmica d’una illa, coll d’ampolla seguit d’una diversificació radial.

Els nostres resultats mostren la conservació del selenoproteoma de primats a Propithecus coquereli (25 selenoproteïnes de P.coquereli versus 25 selenoproteïnes d’H. sapiens). En contrast amb el que esperaríem, degut a la diversificació radial que aquesta espècie ha patit, això pot suggerir una selecció positiva d’una càrrega constant de selenoproteïnes al genoma.

Les selenoproteïnes de P.coquereli, considerant que per ser selenoproteïna han de tenir una U i un element SECIS, són: DI1, DI2, DI3, GPx1, GPx2, GPx3, GPx4, Sel15, SelH, SelI.A, SelI.B, SelK, SelM, SelN, SelO, SelP, SelR1, SelT, SelV, SelW1.B, SelW1.C, SPS2.A, SPS2.B, SPS2.C i SPS2.D. En canvi, GPx6 no és una selenoproteïna ja que no conté l'element SECIS. La SelS i la SelW1.A no presenten una U a la seva seqüència. Cal dir però, que considerem la SelP selenoproteïna tot i no haver pogut obtenir l'exonerate, ja que conté un element SECIS i hem trobat presència de U al Blastout d'aquesta.

El nostre treball presenta algunes limitacions. S'ha intentat presentar les coordenades del genoma de P.coquereli i no les coordenades facilitades per defecte del programa. Això ha dificultat la localització tant dels exons com de les selenocisteïnes ja que que s'ha hagut de fer manualment. S'ha calculat la posició de les selenocisteïnes a partir de la longitud dels parells de bases dels exons i els aminoàcids de l'EXONERATE. Els exons es van calcular a partir de les fitxers obtinguts amb l' EXONERATE. Un altre problema amb el qual ens hem trobat ha estat la impossibilitat de poder anotar les selenoproteïnes de la família de les TR i la maquinària. Això creiem que es deu a que les seqüències d'aquestes proteïnes tenien més longitud que la del scaffold.

Com hem dit, degut a la importància que té el selenoproteoma en descriure l'evolució d'una espècie seria profitós en un futur poder realitzar estudis més profunds en aquest sentit.