INTRODUCCIÓ
El seleni (Se) és un oligoelement essencial per la majoria d’organismes, ja que participa en importants funcions cel·lulars. En els éssers vius,el seleni es troba en les selenoproteïnes, que són tot un conjunt de proteïnes que contenen en la seva seqüència l’aminoàcid Selenocisteïna (U, Sec), considerat l’aminoàcid 21.
Aquest aminoàcid està codificat pel triplet UGA, que típicament és un codó de terminació de la traducció. És un anàleg de la cisteïna, que conté seleni en lloc de sofre.
La majoria de les proteïnes tenen un paper important en reaccions d’oxidoreducció, per això, és possible que una de les funcions d’aquestes sigui la protecció, actuant com a antioxidants. [1]
La selenocisteïna és l’únic aminoàcid que és sintetitzat directament sobre el seu tRNA: el tRNA[Ser]Sec. Això significa, per tant, que no hi ha un pool de selenocisteïnes en la cèl·lula.
Aquest tRNA té unes característiques exclusives respecte els altres tRNAs, com la presència de 10 bases en el braç acceptor (en el cas d'eucariotes) i, substitucions en regions molt ben conservades.
La síntesi de selenocisteïna comença amb la unió incial de serina sobre el tRNA[Ser]Sec, gràcies a l’acció de la seril-tRNA sintetasa. A continuació, la fosfoseril-tRNA kinasa converteix el residu de serina en un intermediari fosforilat; finalment, la Sec sintasa permet incorporar selenofosfat (la forma activa de Se) sobre el tRNA i acabar formant Sec-tRNA. [1]
Síntesi de selenoproteïnes en eucariotes
La síntesi de selenoproteïnes és, en general, igual a la biosíntesi de qualsevol proteïna, excepte que els triplets UGA són recodificats a Sec i deixen de ser codons STOP. De totes maneres, existeixen diferències en la biosíntesi d’aquestes proteïnes entre els diferents regnes.
En eucariotes, la inserció de l’aminoàcid Sec durant la síntesi proteica és possible gràcies a:
-la presència d’una estructura tridimensional en forma de stem-loop, que es localitza en la regió 3’-UTR dels mRNAs codificants per selenoproteïnes, coneguda com a element SECIS. Aquesta estructura és la que permet a la maquinària traduccional llegir el codó UGA i no interpretar-lo com a codó STOP.
-la participació de tot un conjunt de factors proteics: SBP2, eEFSec i altres de reguladors. Aquests factors permeten la interacció entre l’element SECIS, el ribosoma, el Sec-tRNA[Ser]Sec i el codó UGA del mRNA. [1]
Filogènia de les selenoproteïnes
Les proteïnes amb Sec són presents en organismes dels tres dominis: eucaria, arquea i eubacteria.
Tot i així, alguns grups d’espècies han perdut la maquinària de síntesi de selenoproteïnes, com les plantes i els llevats.
L’estudi dels genomes de vertebrats, ha permès descriure una gran quantitat de selenoproteïnes així com la variabilitat entre els selenoproteomes dels diferents grups de vertebrats. En general, els animals aquàtics tenen un major nombre de selenoproteïnes que els animals terrestres.
La predicció del selenoproteoma ancestral dels vertebrats indica que estava format per 28 proteïnes i que, al llarg de l’evolució, aquest ha patit duplicació o pèrdua de gens i substitució de Sec per Cys. [2]
Python bivittatus és una serp de la família de les Pythonidae. És originària de les selves i els pantans del sud-est asiàtic. Aquestes serps es caracteritzen per ser unes de les més grans de la Terra, ja que poden arribar a tenir més de 7 metres de longitud i uns 90 kg de pes. Quan són joves, passen la major part del temps en els arbres, però a mesura que maduren, com que augmenten de pes i de mida, es traslladen a viure al terra. Són bones nadadores i poden estar capbussades dins l’aigua fins a 30 minuts.
La pitó és carnívora i s’alimenta principalment de petits mamífers i aus. Com que tenen una visió molt limitada, segueixen sigil·losament la presa utilitzant els receptors químics que tenen a la llengua i els sensors de calor que tenen a les mandíbules. Una vegada han immobilitzat la presa, la maten per constricció, aferrant a la víctima amb les dents esmolades i enroscant-se al seu voltant per asfixiar-la. Tenen uns lligaments elàstics en les seves mandíbules que els hi permeten empassar tot el menjar.
Aquestes serps són solitàries i normalment només estan juntes quan hi ha l'aparellament a la primavera. Les femelles posen niuades de fins a 100 ous, que s'incuben durant dos o tres mesos. Per poder mantenir els ous calents, el que fan és contreure's contínuament.
L’esgotament de l’hàbitat, la demanda contínua de pitons en el comerç d’animals de companyia, i la caça per aconseguir la seva carn i pell han fet que aquesta serp sigui una espècie amenaçada. [3]
| 
|
Filogènia de Python bivittatus
Les serps representen un llinatge molt antic (aproximadament 150 milions d’anys) en l’arbre filogenètic dels vertebrats.[4][5]
Regne: Animal
Filum: Cordats
Subfilum: Vertebrat
Classe: sauropsida (són un grup de vertebrats amniotes que inclou les aus, tots els rèptils actuals i molts dels rèptils extints)
Ordre: Squamata (escamosos)
Família: Pythonidae
Gènere: Python
Espècie: P. molurus
Subespècie: P. m. bivittatus
En la figura que es mostra a continuació, es pot veure a on es situa Python bivvitatus en l’arbre filogenètic i quina és la relació que té amb Anolis carolinensis i amb Homo sapiens. [5]
