Conclusió
Aquest treball ha consistit en la cerca de selenoproteïnes al genoma de Lethenteron camtschaticum. Per tal de realitzar aquesta tasca s'han agafat com a referència les proteïnes ja anotades del genoma de Petromyzon marinus i de Homo sapiens. En els casos en què ha sigut possible hem utilitzat com a referència a P. marinus, ja que és l'espècie més propera filogenèticament que té les proteïnes d'interès anotades. En molts casos la proteïna només existia en humans, o bé estava mal anotada en P. marinus, pel que hem hagut d'utilitzar la proteïna humana com a referència.
Analitzant els resultats, hem observat que al genoma de L. camtschaticum s'han conservat 11 selenoproteïnes: Sel15, GPx1, GPx2, DI2, SelI, SelN, SelO, SelP, TR1 i TR2, i la proteïna de maquinària SPS2.
Pel que fa als homòlegs en cisteïna, s'han conservat els següents: ELAVL1, CELF1, EIF4A3, XPO1, G6PD, GPx5, GPx7, GPx8, LRP2, LRP8, MsrA, RPL30, SELENBP1, SCLY, SelR2, SelR3, SelU1, SelU2, SelW2 i TTPA, i les proteïnes de maquinària EEFSec, SBP2, SPS1 SECp43, SecS, SEPSECS i SARS2.
També s'han observat selenoproteïnes en humans que s'han conservat com a proteïna en L. camtschaticum, però que han perdut la selenocisteïna: GPx3, GPx4, GPx6, DI1, DI3, SelR1, SelT i TR3.
Hi ha algunes proteïnes que no han pogut ser identificades al genoma de L. camtschaticum. Possiblement no s'han conservat, però també podria ser degut a una anotació incompleta: SelH, SelK, SelM, SelS, SelU3, SelV i SelW1 i la proteïna de maquinària PSTK.
Per últim, hi ha una selenoproteïna (SelL) que no es troba en humans però si en P. marinus. Degut a que en aquesta espècie no estava ben anotada, no hem pogut fer la cerca en el genoma de la nostra espècie, així que no sabem si està present o no.
Cal destacar que es troben conservades totes les proteïnes de maquinària que hem analitzat, menys PSTK. Les que s'han conservat són: eEFSec, SBP2, SPS1, SPS2, SECp43, SecS, SEPSECS i SARS2. Totes aquestes són homòlegs en cisteïna menys SPS2, que és una selenoproteïna. Per tant, queda recolzada la presència de selenoproteïnes al genoma de Lethenteron camtschaticum.
Amb aquests resultats, podem concloure que hi ha moltes selenoproteïnes que no s'han conservat en Lethenteron camtschaticum, o que s'han conservat sense la selenocisteïna. De fet, és una espècie molt allunyada filogenèticament d'Homo sapiens, i no ens haurien de sorpendre aquests resultats. També s'han trobat bastantes diferències en l'espècie més propera, Petromyzon marinus.
Ens agradaria remarcar que aquest treball utilitza seqüències de proteïnes d'altres espècies per identificar seqüències homòlogues en la nostra espècie. Per tant, no ens permet trobar noves selenoproteïnes que no existeixin en Homo sapiens ni en Petromyzon marinus, sinó que necessitaríem estudis complementaris per trobar-les. També cal comentar la mala anotació del genoma que volíem utilitzar com a referència (P. marinus), fet que ens ha portat a la utilització majoritària del genoma humà.
Per últim, ens agradaria dir que a partir de l'automatització del programa hem aconseguit familiaritzar-nos amb la programació, i també ens ha permès estalviar temps que hem pogut invertir en la interpretació dels resultats. A més a més aquest treball ens ha permès aprendre com funciona el llenguatge html. També ens hem endinsat en el món de les selenoproteïnes, un camp relativament desconegut actualment, i sobre el qual creiem que s'haurien de realitzar més estudis per tal d'investigar-les més a fons.
