En aquest estudi hem trobat un total de 23 selenoproteïnes en Ailuropoda melanoleuca. En general s’observa molta homologia en les famílies DI (1-3), GPx (1-4 i 6) i TR (1-3), que són les més estudiades en vertebrats i mamífers.
L’ós panda o Ailuropoda melanoleuca és un mamífer, de l’ordre Carnivora i de la família Ursidae. A través de la comparació del seu genoma amb espècies properes filogenèticament (Mus musculus i Homo sapiens), hem descobert aspectes característics i diferencials, respecte els seus ortòlegs en altres espècies. Aquest és el cas de selP, selS o bé selV i selW1.
En el cas de selP hem trobat que té 14 selenocisteïnes enlloc de les 10 que té Homo sapiens, mentre que selS hem arribat a la conclusió que es tractava d’un pseudogen en l’ós panda, ja que s’observaven molts frameshifts en la seqüència aminoacídica.
Cal destacar a més selV i selW1. ja que totes dues són selenoproteïnes en Homo sapiens. En el cas de l'ós panda les nostres conclusions es resumeixen: per una banda, és probable que selW1 s'hagi duplicat en el genoma de l'ós panda i una de les còpies resultants hagi modificat la selenocisteïna per una prolina; en segon lloc, possiblement selV es troba en Ailuropoda melanoleuca, malgrat que no està gaire conservada respecte els seus ortòlegs en espècies properes filogenèticament.
Pel que fa a la maquinària de biosíntesi de selenoproteïnes (eEFSec, SBP2, PSTK, SLA/LP, SEC43p, SPS1 i SPS2) podem dir que es troben totes conservades en l’ós panda.
La majoria dels nostres resultats a més es corroboren amb les dades obtingudes a partir del programa Selenoprofiles.
