Babesia bovis


Classificació

  • Regne: Protists
  • Fílum: Apicomplexa
  • Ordre: Piroplasmida
  • Família: Babesiidae
  • Gènere: Babesia
  • Espècie: Bovis


  • Babesia bovis és un paràsit transmès per paparres i ataca als glòbuls vermells. Aquest paràsit infecta el ramat en les regions tropicals i subtropicals pot causar enormes pèrdues de ramat. La recerca en aquesta malaltia és vital a causa l'enorme importància econòmica del desenvolupament del ramat en països que s'estan desenvolupant on aquest paràsit hi és present.

    La patologia causada per una infecció aguda de B.bovis és similar a la que provoca la malària en l'home causada per P.falciparum, que fa que aquesta malaltia sigui un important model per estudiar la maàlria, en particular, els aspectes de la malària cerebral.

    torna cap a dalt

Emiliana huxleyi


Classificació

  • Regne: Chromalveolata
  • Divisió: Haptophyta
  • Classe: Prumnesiophyceae
  • Ordre: Isochrysidals
  • Família: Noelaerhabdaceae
  • Gènere: Emiliania
  • Espècie: huxleyi


Emiliania huxleyi és una espècie de cocolitòfor de distribució global des dels tròpics a les zones subàrtiques. S’estudia pels grans afloraments que forma en aigües en les que s’han esgotat els nutrients després de la reformació de la termoclima de l’estiu. Com altres cocolitòfors, E. huxleyi és un component unicel·lular del fitoplàncton cobert amb discs de calcita ornamentats (cocòlits).

E. huxleyi és l’espècie de cocolitòfor més abundant i extensa. Els seus cocolits són incolors i transparents, però es formen de calcita que refracta la llum amb molta eficiència. Aquest fer i les grans concentracions produïdes per la deposició dels seus cocòlits fan que els afloraments d’aquesta alga siguin fàcilment visibles des de l’espai.

torna cap a dalt

Entamoeba histolytica


Classificació

  • Regne: Protist
  • Fílum: Amoebozoa
  • Classe: Archamoebae
  • Ordre: Entamoebida
  • Família: Entamoebidae
  • Gènere: Entamoeba
  • Espècie: histolytica


L’Entamoeba histolytica és un paràsit anaerobi eucariota protozooari amb forma ameboïde. És un patogen per l’ésser humà, causant-li amebiasi incloent colitis amèbica i abcés hepàtic. L’hàbitat de l’Entamoeba histolytica és la paret i llum del còlon. Es poden diferenciar vàries formes o fases del desenvolupament en aquesta espècie, presents durant vàries etapes del seu cicle vital: el trofozoït que s’adhereix fortament a la mucosa del còlon i es transformarà en forma quística, el quist és la forma infectiva que és excretada amb les femtes, i el metaquist és la forma que tornarà a transformar-se en trofozoït.

torna cap a dalt

Entamoeba terrapinae


Classificació

  • Regne: Protozoa
  • Fílum: Protozoa
  • Classe: Lobosa
  • Ordre: Amoebida
  • Família: Entamoebidae
  • Gènere: Entamoeba
  • Espècie: terrapinae


Entamoeba és un gènere que avarca totes les amebes endoparasitàries. Un gran nombre d’espècies d’aquest gènere són paràsits de l’intestí humà. L’ Entamoeba terrapinae és un comensal de les tortugues. Molt poc es coneix d’aquesta espècie excepte que, basant-nos en estudis de DNA, no está específicament relacionada amb cap altre espècie d’Entamoeba en estudi.

Totes les espècies d’aquest gènere (excepte Entamoeba gingivalis) presenten una fase quística, on es produeixen de dues a varies divisions del nucli en la majoria de les espècies, amb el mateix nombre de divisions del citoplasma després de l’enquistament. En la fase de trofozoït, els membres d’aquest gènere es multipliquen per fusió binària.

torna cap a dalt

Giardia intestinalis


Classificació

  • Regne: Prostist
  • Fílum: Metamonada
  • Classe: Eopharyngia
  • Ordre: Diplomonadida
  • Gènere: Giardia
  • Espècie: intestinalis


És un paràsit que s’adhereix i es fixa a l’epiteli intestinal, fet que produeix una alteració en les microvellositats que disminueixen la seva superfície d’exposició i que comporta l’aparició de diverses alteracions fisiològiques més o menys greus, segons el grau de deteriorament del procés d’absorció.

Giardia intestinalis té un únic hoste, no té ni mitocòndries ni aparell de Golgi, s’alimenta per fagocitosi i pinocitosi del contingut intestinal i es reprodueix per divisió binària longitudinal. Té dues formes de vida en el seu cicle vital: la forma de trofozoït i la de quist. Giardia intestinalis viu en forma de trofozoït a la llum de l’intestí prim adherit a les vellositats intestinals, on s’alimenta i es reprodueix fins que el contingut intestinal inicia el procés de deshidratació, moment en el qual comença l’enquistament del trofozoït. Els quists són expulsats juntament amb les femtes. Quan aquests quists són ingerits per un nou hoste arriben al duodè, on es dissol la paret quística transformant-se en la forma de trofozoït novament.

torna cap a dalt

Monosiga brevicollis


Classificació

  • Regne: Protist
  • Fílum: Choanozoa
  • Classe: Choanoflagellatea


Els coanoflagelats són un grup petit d’eucarionts unicel·lulars, a vegades colonials, als quals s’atribueix una gran importància filogenètica, ja que es suposa que són els parents més pròxims dels animals (Metazous), els que formen el regne Animalia. La principal característica és la presència d’un collaret format per microvellositats al voltant del flagel, per tant, són virtualment idèntics als coanòcits de les esponges.

Aquest és un grup no massa divers, que consisteix en unes 150 espècies repartides entre uns 30 gèneres en tres o quatre famílies. Habiten tots els ambients aquàtics, encara que la seva presència és m´s notable en els mars freds i polars. Filtren l’aigua per a separar sobretot bactèries, que és el seu aliment bàsic.

Els coanoflagelats ens permeten fer-nos una idea de com va començar l’evolució dels verdaders animals pluricel·lulars (regne Animalia) a partir de protists. De fet, la comparació de gens i proteïnes i l’estudi de l’ultraestructura, han permès confirmar que els coanoflagelats són, evolutivament parlant, el grup germà dels animals verdaders.

torna cap a dalt

Phytophthora ramorum


Classificació

  • Regne: Chromalveolata
  • Fílum: Heterokontophyta
  • Classe: Oomicets
  • Ordre: Phytials
  • Família: Phytiaceae
  • Gènere: Phytophthora
  • Espècie: ramorum


Phytophthora és del gènere Oomicets (motlles d'aigua) que, a través de l'evolució convergent, tenen similituds amb els fongs. No obstant això, els Oomicets no són fongs (com es creia en un principi), sinó que formen part d'Stramenopiles, un regne diferent de les plantes, fongs i animals que també inclou les diatomees i les algues marró-daurat.

Es coneixen 59 espècies de Phytophthora. Ataquen a centenars de diferents espècies de plantes, inclosos molts cultius, amb un cost de desenes de milers de milions de dòlars en danys a l'any. Els esforços de Seqüenciació del Genoma a JGI s'han centrat en dues espècies, P. sojae i P. ramorum. P.ramorum està destruint roures costaners de Califòrnia, així com una gran varietat d'arbusts que habiten els ecosistemes de roure, l'alzina i amenaça els boscos a la Sierra Nevada i, potencialment, els boscos de roure vermell de la costa est.

torna cap a dalt

Phytophthora sojae


Classificació

  • Regne: Chromalveolata
  • Fílum: Heterokontophyta
  • Classe: Oomicets
  • Ordre: Pythials
  • Família: Pythiaceae
  • Gènere: Phytophtora
  • Espècie: sojae


És un patògen de plantes transmés pel terra que causa la putrefacció de la tija i l’arrel de la soja. En condicions d’humitat el patògen produeix zoospores que es mouen en el terra i són atrets per les arrels de la soja. Les zoospores es poden adherir a les arrels, germinen i infecten els teixits de la planta. Les arrels malaltes desenvolupen lesions que poden extendre’s fins a la tija i, finalment, matar tota la planta. Phytophthora sojae també produeix oospores que poden restar latents en el terra durant l’hivern, o més, i germinen quan les condicions són favorables. Les oospores també poden propagar-se pels animals o la maquinària.

torna cap a dalt

Thalassiosira pseudonana


Classificació

  • Regne: Chromalveolata
  • Fílum: Heterokontophyta
  • Classe: Coscinodiscophyceae
  • Ordre: Thalassiosirals
  • Famí:lia: Thalassiosiraceae
  • Gènere: Thalassiosira
  • Espècie: pseudonana


Thalassiosira pseudonana és una alga unicel·lular, és a dir, una diatomea. Les diatomees són microorganismes eucariotes fotosintètics que es troben per tots els ecosistemes marins del món. Les diatomees marines segresten grans quantitats de carboni i proporcionen una part significativa del suplement d’oxigen a nivell mundial.

torna cap a dalt

Theileria parva


Classificació

  • Regne: Chromalveolata
  • Superfílum: Alveolata
  • Fílum: Apicomplexa
  • Classe: Aconoidasida
  • Ordre: Haemosporida
  • Família: Theileriidae
  • Gènere: Theileria
  • Espècie: parva


Theileria parva es un paràsit protozou que causa la febre de la costa oriental, una malaltia limfoproliferativa que afecta al ramat boví. El paràsit és transmés via la paparra de la orella (Rhipicephalus appendiculatus). El paràsit es reprodueix a les glàndules salivals de la paparra i la malaltia entra a l’animal per la mateixa saliva. Un cop dins l’animal, els paràsits envaeixen el sistema limfàtic on es multipliquen i interfereixen en la immunitat de l’animal.

El cicle de vida de Theileria parva comença en l’estadi de esporozoït, es produeix en grans quantitats en les cèl·lules acinars de les glàndules salivals de les garrapates infectades, les quals són inoculades amb saliva durant la picadura entrant ràpidament als limfòcits, on es transformaran en esquizonts. Els limfòcits infectats es transformen en limfoblasts, es divideixen en conjunció amb els esquizons originant dues cèl·lules filles infectades. Aquest procès és denominat transformació reversible induïda pel paràsit. A partir del dia 14 de la infecció, els esquizons produeixen merozoïts que envaeixen els eritròcits. Els eritròcits infectats son ingerits per les paparres en els estats de larva tenint en els seus intestins un cicle de reproducció sexual per produir zigots mòbils que infectaran les glàndules salivals en el següent estadi d’adult.

torna cap a dalt

Theileria annulata


Classificació

  • Regne: Chromalveolata
  • Superfílum: Alveolata
  • Fílum: Apicomplexa
  • Classe: Aconoidasida
  • Ordre: Haemosporida
  • Família: Theileriidae
  • Gènere: Theileria
  • Espècie: annulata


Theileria annulata és un paràsit intracel·lular que es transmet per les paparres, les quals injecten esporozoïts infectius. Aquests, invaeixen els limfòcits i es diferencien en esquizonts, els quals resideixen de forma lliure al citoplasma de la cèl·lula hoste. La T.annulata causa una malaltia greu i sovint mortal al bestiar de països tropicals i subtropicals, la theileriosis tropical que correspon a una malaltia limfoproliferativa., on es produeix un augment de la capacitat presentadora d’antigen de les cèl·lules infectades que indueix la proliferació de les cèl·lules T.

Les cèl·lules infectades per Theileria mostren característiques semblants a les cèl·lules tumorals, peòr en aquest cas, la transformació és completament reversible.

torna cap a dalt

Toxoplasma gondii


Classificació

  • Regne: Protist
  • Fílum: Apicomplexa
  • Classe: Conoidasida
  • Ordre: Eucoccidiorida
  • Família: Sarcocystidae
  • Gènere: Toxoplasma
  • Espècie: gondii


Toxoplasma gondii és una espècie de protozou paràsit causant de la toxoplasmosis, una malaltia en general lleu, però que es pot complicar fins a convertir-se en fatal, especialment en els gats i els fetus humans. El gat és el seu hoste definitiu, encara que altres animals homeoterms com els humans també poden hospedar-lo. T. gondii és un paràsit intracel·lular amb un citoesquelet probablement especialitzat per a la invasió de cèl·lules a les quals parasitarà.

El cicle vital del T. gondii té dos fases: sexual, que només es dóna en membres de la família Felidae (hostes primaris) i asexuals, que es dóna en qualsevol homeoterm (hostes secundaris). Les formes que pot adquirir són l’ooquist, que pot sobreviure llargs períodes de temps fora de l’hoste per la seva elevada resistència a factors del medi ambient; el bradizoït que és la forma de replicació lenta del paràsit; i el taquizoït que és una forma immòbil que formen quists en teixits infestats, concretament en vacuoles dins de les cèl·lules infestades.

torna cap a dalt

Tripanosoma cruzi


Classificació

  • Fílum: Euglenozoa
  • Classe: Kinetoplastea
  • Ordre: Trypanosmatida
  • Família: Trypanosomatidae
  • Gènere: Trypanosoma
  • Espècie: cruzi


Tots els membres de l’ordre kinetoplastea estan caracteritzats per la presència d’un cinetoplast. El cinetoplast és una malla o reixa de DNA extranuclear localitzada en un punt específic de la mitocòndria. El gènere Tripanosoma es caracteritza per utilitzar dos hostes, un vertebrat i l’altre invertebrat, per a completar el seu cicle vital. Existeixen quatre formes morfològiques principals dels tripanosomas: tripomastigot, epimastigot, promastigot i amastigot. Algunes de les espècies més representatives són T. brucei i T. cruzi. T.cruzi és un paràsit intracel·lular de l’hoste vertebrat i produeix la malaltia del Chagas.

La infecció és transmesa per xinxes i aquestes s’infecten al picar a un animal infectat, ingerint així el paràsit. Dins de la xinxe i al llarg del seu tracte digestiu, el paràsit es va transformant fins que és expulsat per la femta, és a dir, passa pels diferents estadis com l’amastigot, epimastigot i tripanosomes metacíclics.

La infecció del mamífer s’inicia quan un insecte infectat defeca mentres s’alimenta, alliberant els tripanosomes metacíclics en la seva femta i orina. Els tripanosomes entren i invaeixen a les cèl·lules hostes. A l’interior cel·lular els tripomastigots es transformen en amastigots, els quals es multipliquen intracel·lularment per fisió binària. Els tripomastigots tenen l’habilitat d’invair a altres cèl·lules, on es tornaran a transformar en amastigots, repetint-se indefinidament el cicle d’infecció.

torna cap a dalt