Aureococcus anophagefferens
Aureococcus anophagefferens és un organisme immòbil i de forma esfèrica que mesura entre 2 i 3 µm de diàmetre, viu a la superfície de les aigües marítimes i es caracteritza perquè és el causant de les destructives "marees marrons" als estuaris del nord-est i mig de l'Atlàntic, ocorregudes durant les últimes dues dècades.
Classificació científica
Els afloraments
El primer gran aflorament d'Aureococcus anophagefferens va tenir lloc l'estiu del 1985 simultàniament en diversos estuaris del nord-est d'Estats Units, incloent Narragansett Bay, Rhode Island, Great South Bay i l'estuari de Peconic a Long Island, NY, i suposadament a Barnegat Bay, NJ. Els afloraments retornaren a les badies de Long Island entre el 1986 i el 1988, i des de llavors s'han produit esporàdicament en aquestes aigües. Durant els anys més recents els afloraments s'han expandit cap al sud a través de la costa est dels Estats Units, en les badies de New Jersey, Delaware, Maryland i Virginia. També han ocorregut recentment a la badia de Saldanha, Sud Àfrica.
Per contra, s'han observat quantitats baixes de cèl·lules d'Aureococcus al llarg de tota la costa marítima de l'est dels Estats Units des de Maine fins a Florida, indicant el potencial d'aquests afloraments de continuar expandint-se pel nord i sud de la seva localització habitual.
Durant els primers afloraments d'Aureococcus per l'est i sud de les badies de Long Island, les elevades concentracions cel·lulars van incrementar substancialment l'atenuació lumínica, la qual va causar la mort a gran escala de plantes que creixen en les superfícies dels mars salins, principalment de l'espècie Zostera marina, la qual constitueix un hàbitat crític per les vieires, peixos larvals i altres espècies. L'aflorament va causar la mort en massa de poblacions d'Argopecten irradians i, conseqüentment, una reducció molt important de la seva activitat pesquera, que va produir un colapse en la indústria multimilionària de la badia est de Long Island dedicada al comerç de vieires. Els afloraments d'Aureococcus també van tenir un impacte negatiu en les poblacions de cloïsses (Mercenari a mercenaria) a la badia Great South, la qual era anteriorment la major zona pesquera de cloïsses en l'estat de Nova York.
Investigacions posteriors han establert que Aureococcus té efectes adversos en el creixement i la supervivència de diverses algues herbívores, cloïses juvenils i adultes (M. mercenaria), badies de vieires larvals i adultes (A. irradians), musclos adults i blaus (Mytilus edulis), i micro i mesozooplàncton.