Rousettus Aegyptiacus
Rousettus aegyptiacus
SelenoproteïnesIntroducció: Rousettus aegyptiacus
-
Filogènia
- Kingdom: Animalia
- Phylum: Chordata
- Class: Mammalia
- Order: Chiroptera
- Family: Pteropodidae
- Genus: Rousettus
- Species: R. aegyptiacus
Fig1. Relacions filogèniques del gènere Rousettus
-
Distribució geogràfica
Es distribueix geogràficament per Angola, Burundi, el Camerun, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Xipre, Egipte, Guinea Equatorial, Eritrea, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Iran, Israel, Jordània, Kenya, Líban, Lesotho, Libèria, Líbia, Malawi, Moçambic, Nigèria, Oman, el Pakistan, Palestina, Ruanda, São Tomé i Príncipe, l'Aràbia Saudita, el Senegal, Sierra Leone, Sud-àfrica, el Sudan, el Sudan del Sud, Síria, Tanzània, Togo, Turquia, Uganda, els Emirats Àrabs Units, el Iemen, Zàmbia i Zimbabwe. Té una àmplia varietat d'hàbitats, que van des de les zones àrides fins als biomes tropicals i subtropicals humits. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie, però algunes poblacions estan amenaçades per la caça [17, 18, 19]. No obstant, és conegut per la seva plasticitat de medi. En altres paraules, presenta una elevada facilitat per adaptar-se a nous ecosistemes. És per això que se'l coneix com una espècie invasora, sobretot dins del marc Mediterrani. La gran majoria d'infiltracions en medis nous és causada per l'existència de petites colònies en captivitat. Així doncs, quan es produeix una fuga i passen a asilvestrar-se, els ecosistemes pateixen desequilibris a l'exercir forta pressió selectiva sobre la recerca d'aliments en les espècies locals. Això ñes especialment alarmant si entren en competició amb espècies en risc d'extinció [19].
Fig2. Mapa representatiu de la distribució geogràfica autòctona
-
Descripció física
El ratpenat frugívor d'Egipte és petit en comparació als seus parents megaquiròpters. Es caracteritza per presentar un color marró clar al cos tot i que dins l'espècie també es troben individus d'un to gris pàl·lid, contrastat per unes ales molt més fosques. El pèl de l'abdomen sol ser més clar que el que envolta el coll (no hi ha distinció de color entre sexes, tot i que els mascles presenten un pelatge més marcat a l'alçada del coll ). A més, destaca per les seves orelles punxegudes, ulls negres i un morro allargat. Característicament, una urpa apareix distalment en els primers dos dígits, mentre que els altres acaben en cartíl·lag. De punta a punta de les ales pot arribar a mesurar 60cm mentre que la llargada del seu cos (de peus a orelles) oscil·la al voltant dels 15cm. Quant al pes mig, s'han enregistrat dades al voltant dels 160g. Com és d'esperar, hi ha diferències de pes i mida entre sexes (essent el mascle més pròxim a assolir mides més grans -fins a 20cm-) S'ha de tenir en compte, però, que el mascle tendeix a presentar un major tamany a més de poder-se discernir per una marcada bossa escrotal. [19, 21]
Esperança de vida
En aquest cas, hem de comparar dues possibles escenes. Per una banda, considerant que és una espècie de la qual s'han mantignut petites colònies en captivitat durant molt temps, se sap que sota cura humana (essent aquestes les millors possibles condicions de supervivència), un individu pot arribar a viure 24 anys. D'altre cantó, a causa de factors com la depredació així com deficiències nutricionals (on es contemplen manques de Vitamina D, desequilibris Calci-Fòsfor...), els espècimens asilvestrats mostren un màxim de 10 anys de vida mitja [21].
Reproducció
Rousettus aegyptiacus es caracteritza per ser una espècie poligàmica amb dues èpoques de zel anuals. El primer pic reproductiu seria des de la primavera i durant l'estiu. El segon comença amb la tardor i acaba a mitjans d'hivern. Els naixements es donen al començar la següent etapa reproductiva, és a dir, l'embaràs dura entre 3 i 4 mesos. No obstant, les femelles que han de criar el nounat no tendeixen a buscar parella durant la següent etapa [22, 23, 24].
Tot això pren sentit quan s'observa que amb cada època fèrtil, cada femella únicament dóna a llum a una cria si bé també es produeix el fenomen dels bessons. Al cap de sis setmanes després del part, la cria pot deixar la permanent companyia de la mare (de la qual es penja fins aleshores). Aquest és el moment en què un individu ja pot aguantar el seu propi pes penjant cap per avall arrecerats, on esperen el retorn de la mare, la qual únicament els abandona per buscar menjar. Passats els 3 mesos de vida, el ratpenat ja pot volar sol i buscar menjar, tot i que és usual que els nous individus es quedin en les colònies on neixen. Amb tot, no és fins als nou mesos de vida que cada cria assoleix la maduresa sexual i la plenitud física, moment que coincideix amb l'abandonament de la companyia materna [21, 22, 25, 26].
-
Comportament
Podem trobar colònies de nombres molt diversos, oscil·lant dels 40 fins als 9000 individus. Aquests grups tendeixen a descansar durant les hores de llum en ambients foscos i lleugerament humids (coves, construccionsa abandonades...), encara que en nombres petits se'ls pot observar en arbres. Durant les èpoques de zel, els mascles i les femelles es separen en grups segons el sexe. No obstant, les colònies sempre mantenen el contacte per mantenir un control de la temperatura durant les hores de descans. Alhora, trobar-se propers els permet comunicar-se durant les hores de descans. Les hores de major activitat són des del vespre fins trenc d'alba, el moment en què tornen al lloc de descans. No obstant, sembla que amb els canvis a les hores de llum subordinades a les èpoques anuals, també alteren els seus patrons d'activitat, la qual cosa suggereix ritmes circadians sincronitzats amb els cicles de llum-foscor.
-
Relació amb l'entorn i Comunicació
Característicament, aquesta espècie de ratpenats així com la 2 més dels Rousettus són els únics megaquiròpters capaços d'usar l'ecolocalització juntament amb la vista, és a dir, l'ús de sons a mode de radar per percebre amb precisió el seu voltant. El duen a terme emetent clics aguts lenta i periòdicament, accelerant-ne l'emissió a mesura que s'aproximen a un objecte. A més, al ser animals socials, no és il·lògic pensar que puguin utilitzar els sons per comunicar-se entre individus. Estudis han detectat que els ratpenats posseeixen un rang determinat de sons que únicament usen en comunitat (aquests són grunyits i xisclets, per exemple). Aquesta és la causa que una colònia de tamany considerable profereixi un soroll eixordador. [19, 21]
Fig3. Principi bàsic de l'ecolocalització
Dieta
La seva alimentació és purament basada en fruita pulposa i tova. Com és lògic, té preferència per la fruita madura ja que presenta major concentració de sucres. No obstant, pot alimentar-se de fruits immadurs així com fruita feta malbé per fongs o insectes (durant l'any poques èpoques presenten fruita madura). Curiosament, mentre s'alimenten únicament de la polpa del fruit, el protegeixen embolallant-lo amb les ales. Entre els ratpenats, l'usurpament de menjar és un comportament freqüent, de manera que és l'únic moment del dia en què poden presentar una actitud agressiva. [19, 21, 28, 29]