El seleni és un micronutrient essencial que es troba present en forma de selenocisteïna (Sec) en les selenoproteïnes. El residu Sec, conegut com l'aminoàcid número 21, es tradueix a partir d'un codó TGA en la pauta de lectura, que normalment funciona com un codó stop. La dualitat d'aquest codó fa que la predicció de selenoproteïnes sigui complicada, i durant molts anys la majoria de selenoproteïnes no s'han anotat correctament. Amb l'inici de l'era de la genòmica, s'han dut a terme esforços considerables per a desenvolupar eines computacionals que serveixen per caracteritzar noves selenoproteines.

En aquest estudi hem utilitzat un sistema bioinformàtic de predicció de selenoproteïnes ja desenvolupat amb l'objectiu de predir selenoproteïnes, homòlegs amb Cys i la maquinària de síntesi en el genoma de la mona verda de Saba, Chlorocebus sabaeus. Hem predit en el genoma l'existència de 25 gens codificants per a selenoproteïnes, 11 homòlegs amb Cys i 5 proteïnes involucrades en la síntesi de selenoproteïnes, així com múltiples pseudogens i duplicacions interrompudes.

Els nostres resultats suggereixen que Chlorocebus sabaeus conté un selenoproteoma similar al de la resta dels primats. No hem trobat diferències destacables en els gens codificants en comparició amb l'humà.

Aquest treball pretén contribuir a l'estudi de l'evolució del selenoproteoma de primats.

Selenium is an essential micronutrient which is present mainly as selenocysteine (Sec) in selenoproteins. The Sec residue, known as the 21st aminoacid, is translated from an in-frame TGA codon. Traditionally TGA functions as a stop codon. This codon duality makes the prediction of selenoprotein genes challenging, and for several years most of the selenoproteins were missannotated. Since the beginning of the genomic era, a considerable effort has been placed at developing computational tools to characterize novel selenoproteins.

In this study we have used an already developed bioinformatic prediction system to predict selenoproteins, Cys-homolog selenoproteins and the synthesis machinery in the genome of the green monkey, Chlorocebus sabaeus. We have predicted the genome to contain 25 selenoprotein genes, 11 Cys-homologs and 5 proteins involved in the synthesis of selenoproteins, as well as several pseudogenes and interrupted duplications.

Our results suggest that Chlorocebus sabaeus contains a selenoproteome similar to the rest of the primates. We haven't found any remarcable differences in the coding genes in comparison to the human.

This work intends to contribute to the study of the selenoproteome evolution in primates.