CONCLUSIONS
En conclusió, segons els nostres resultats podem afirmar que com a mínim Chelonia mydas presenta les 24 selenoproteïnes àmpliament discutides en l'apartat Discussió. El selenoproteoma ancestral de vertebrats està constituit per 28 selenoproteïnes, 23 de les quals han estat identificades en Chelonia mydas en aquesta recerca. La selenoproteïna restant és TR2, que filogenèticament sorgeix més tard. Les 5 selenoproteïnes de l'ancestre que no trobem en Chelonia mydas són Fep15, SelL, SelJ (les quals encara es conserven en teleostis), SelW2 i SelU1 (la qual ara és homòloga en cisteïna en el nostre genoma). Per tant, els resultats obtinguts concorden amb la història filogenètica de les selenoproteïnes en vertebrats.
No obstant, durant la realització del treball ens hem trobat amb una sèrie de dificultats que ens agradaria comentar. En primer lloc, per tal de millorar els resultats obtinguts creiem que caldria revisar l'assemblatge del genoma de Chelonia mydas ja que hem obtingut resultats incomplets, possiblement degut a aquest fet. D'altra banda, hem tingut els mateixos problemes amb algunes queries del genoma de Pelodiscus sinensis. Per tant, hem vist necessari utilitzar el genoma d'Homo sapiens, tot i ser filogenèticament molt llunyà, ja que és el genoma més ben anotat.
Tot i això hem après a superar aquestes dificultats i hem pogut treballar de forma constant, millorant la qualitat del treball a mesura que adquiríem nou coneixement. Personalment, estem molt orgullosos de la feina realitzada en un camp a priori desconegut per nosaltres com és la bioinformàtica.
