Organismes:
Phaeodactylum tricornutum
Eukaryota; stramenopiles; Bacillariophyta; Bacillariophyceae; Bacillariophycidae; Naviculales; Phaeodactylaceae; Phaeodactylum.
És una diatomea: microorganisme eucariota fotosintètic. Es troba tant als oceans com en aigua dolça. La seva principal característica és la seva paret cel•lular anomenada frústula composada per silici. Això fa que aquesta espècie tingui un paper rellevant en el cicle del silici. El que la distingeix de la resta de diatomees és la seva capacitat per a canviar de forma segons l'ambient en el que es troba, essent capaç de presentar forma fusiforme, trirradiada o ovalada. Això ha fet que s'usi aquesta espècie per l'estudi de les bases moleculars del control cel•lular del canvi de forma y la morfogènesi. P. tricornutum pot créixer en absència de silici donat que la biogènesi de la frústula silicada és facultativa permetent el seu ús com a model per l'estudi de la nanosíntesi d'estructures basades en silici. Juntament amb Thalassiosira pseudonana són les dues diatomees seqüenciades completament, usades com a model per a estudis comparatius de les diatomees amb altres espècies eucariotes.
Figura: Phaeodactylum tricornutum presentant forma trirradiada i ovalada.
Hyaloperonospora arabidopsidis
Eukaryota; stramenopiles; Oomycetes; Peronosporales; Peronosporaceae; Hyaloperonospora.
És un patogen obligat de la planta Arabidopsis. El seu estudi és molt útil donat que entre el patogen i l'hoste ha tingut lloc el fenòmen de coevolució. De manera que serveix com a model per l'estudi de la relació dels oomicets i les seves plantes hoste. Aquest model conté un gran nombre de resistències de l'hoste i proteïnes del patogen avirulentes per a la planta. Un dels efectors d'aquesta patogenicitat més ben estudiats és el motiu RXLR de H. arabidopsidis el qual li facilita l'entrada en la cèl•lula a infectar. La seqüenciació d'aquest organisme ha permès mitjançant anàlisis bioinformàtics identificar al menys 130 efectors RXLR usats potencialment per a superar les defenses de l'hoste.
Figura: Hyaloperonospora arabidopsidis infectant Arabidopsis thaliana.
Pythium ultimum
Eukaryota; stramenopiles; Oomycetes; Pythiales; Pythiaceae; Pythium.
És un patogen que es troba de forma ubiqua en el sól causant de diverses malalties de les arrels de les plantes i de la putrefacció de les llavors. Afecta a grans extensions de cultiu i suposa pèrdues anuals molt importants en el sector primari. Aquest microorganisme presenta reproducció asexual i sexual mitjançant espores i, en cas de trobar-se en un ambient desfavorable, és capaç de formar una estructura de resistència que li permet mantenir-se en estat quiescent fins a 12 anys, tant en el sól com en el si de les arrels.
Figura: A l'esquerra s'observa a Pythium ultimum infectant una planta. A la dreta una imatge microscòpica a 1200 augments.
Saprolegnia parasitica
Eukaryota; stramenopiles; Oomycetes; Saprolegniales; Saprolegniaceae; Saprolegnia.
És patogen oportunista d'una gran varietat de peixos amfibis i crustacis importants tant en els ecosistemes naturals com en les explotacions dels seus hostes. Viu en la matèria vegetal morta i aprofita quan el sistema immunològic del seu hoste es troba feble per l'efecte de la contaminacio per a parasitar-lo. La seva acció suposa quantioses pèrdues anuals sobretot pel seu efecte sobre el salmó. A més a més d'afectar el comerç, també es creu que és el causant del descens de diverses poblacions salvatges al llarg de tot el món.
Figura: Oogonies de Saprolegnia parasitica.
Ectocarpus siliculosus
Eukaryota; stramenopiles; PX clade; Phaeophyceae; Ectocarpales; Ectocarpaceae; Ectocarpus.
Alga bruna filamentosa marina cosmopolita. La primera de les algues brunes en ser seqüenciada (2010), fet pel qual és emprada com a model del seu grup taxonòmic.
Figura: Filaments d' Ectocarpus siliculosus.
Cryptosporidium muris i parvum
Eukaryota; Alveolata; Apicomplexa; Coccidia; Eucoccidiorida; Eimeriorina; Cryptosporidiidae; Cryptosporidium.
Protists paràsits del fillum Apicomplexa causant del la criptosporidiasi diarreica en éssers humans. Podem distingir C.parvum de C.muris pel tamany dels ooquists que generen tot i que la simptomatologia així com el cicle vital són molt similars. La infecció s'inicia per ingestió (no es descarta la inhalació) dels ooquists. Un cop dins l'hoste, el Cryptosporidium es desenvolupa per complet. No només existeix la transmissió entre humans, també d'humans a animals i viceversa, el que el converteix en un patogen molt versàtil i difícil de controlar.
Figura: Imatge de microscopi electrònic de transmissió de Cryptosporidium parvum localizat just a sota de la membrana plasmàtica de l'intestí de l'hoste infectat.
Ascogregarina taiwanensis
Eukaryota; Alveolata; Apicomplexa; Gregarinia; Eugregarinida; Lecudinidae; Ascogregarina.
Molt similar als Cryptosporidium. Gràcies a la seqüenciació d'ambdós grups es van poder esclarir nombroses diferències i similituds a nivell molecular. A diferència del Cryptosporidium, l'Ascogregarina conté un gran nombre de proteïnes imprescindibles per a diverses rutes metabòliques en el seu DNA mitocondrial, incloent enzims del cicle de Krebs i citocroms de la cadena respiratòria. Tot i així, es va trobar que les grans similaritats entre els dos grups no tenien una correlació clara amb la capacitat metabòlica de cadascun dels organismes.
Figura: Imatge d' Ascogregarina taiwanensis.
Capsaspora owczarzaki
Eukaryota; Fungi/Metazoa group; Fungi/Metazoa incertae sedis; Ichthyosporea; Capsaspora.
Aquest organisme és emprat com a model d'estudi per a comprendre la transició de la unicel•lularitat cap a la pluricel•lularitat al llarg de l'evolució. A més a més, també té una gran importància a nivell de salut ja que aquest organisme actua en simbiosi amb el cargol pulmonat B. glabrata evitant que aquest mol•lusc sigui infectat per Schistosoma mansoni, un paràsit que també afecta els humans. La total comprensió del mecanisme molecular pel qual C. owczarzaki és capaç d'immunitzar B. glabatra podria obrir les portes a la prevenció de la infecció per S. mansoni en humans.
Figura: Imatge de microscopi electrònic d'escombratge de l'ameba Capsaspora owczarzaki.
Polysphondylium pallidum
Eukaryota; Amoebozoa; Mycetozoa; Dictyosteliida; Polysphondylium.
Aquest microorganisme és usat com a model d'estudi d'adhesió cel•lular, formació de quists, agregació cel•lular i morfogènesi.
Figura: Imatge de Polysphondylium pallidum.
Cyanidioschyzon merolae
Eukaryota; Rhodophyta; Bangiophyceae; Cyanidiales; Cyanidiaceae; Cyanidioschyzon.
És una alga bruna unicel•lular que viu en aigües molt àcides (ph=2) i calentes (45 graus). Presenta un sol cloroplast, un sol mitocondri i no presenta ni paret cel•lular, ni vacúols. La seva simplicitat la converteix en un molt bon model de divisió organular. Va ser la primera alga en ser seqüenciada (2004) donat el seu important paper a l'hora de comprendre l'evolució del seu grup taxonòmic del qual ella és una de les espècies més primitives.
Figura: Imatge de microscopi òptic de Cyanidioschyzon merolae. També es pot veure un dibuix esquemàtic en que s'aprecia l'estructura interna de Cyanidioschyzon merolae.
Thecamonas trahens
Eukaryota; Apusozoa; Apusomonadidae; Thecamonas.
Microorganisme eucariota, unicel•lular, biflagel•lat i cosmopolita. Fagocita bacteris mitjançant pseudopodis. És emprat com a model per a la comprensió de la transició cap a la multicel•lularitat dels fongs i els animals.
Figura: Imatge de Thecamonas trahens.
Naegleria gruberi
Eukaryota; Heterolobosea; Schizopyrenida; Vahlkampfiidae; Naegleria.
És una ameba flagel•lada, la característica més destacada de la qual, és la seva capacitat per passar de la forma ameboide a la forma flagelar. Aquest canvi implica la síntesi de centríols i el reordenament del citoesquelet de microtúbuls. A més a més, també té la capacitat de formar quists. Aquesta versatilitat morfològica és la que el converteix en model d'estudi de morfogènesi.
Figura: Transformació de la forma ameboide a la flagelada en Naegleria gruberi.
