Conclusions:
L’anotació de selenoproteïnes o, en el seu defecte, homòlegs en cisteïna en el genoma de protists recentment seqüenciats és cabdal per a comprendre la importància d’aquestes proteïnes a nivell evolutiu i també funcional.
El fet que uns microorganismes conservin, evolutivament parlant, tota una maquinària amb la despesa metabòlica que això comporta per a poder expessar les selenoproteïnes pot fer pensar que aquestes són indispensables per a la vida. Emperò, s’han trobat organismes que no presenten tota aquesta maquinària. La recerca en selenoproteïnes és un camp que demanda atenciò a la comunitat cientïfica donada la gran àrea d'estudi que representa.
Un dels principals reptes de futur en el camp de l’estudi de les selenoproteïnes és comprendre perquè alguns organismes com els insectes prescindeixen d’aquestes proteïnes i tota la seva maquinària traduccional i, perquè no, també la premissa inversa: si hi ha organismes que poden desenvolupar-se sense elles, entendre perquè els que les presenten no en prescindeixen també. També surgeixen dubtes sobre quina és la relació entre les selenoproteïnes i els seus homòlegs.
En el nostre estudi s'ha trobat conservació d'una selenoproteïna en dues espècies de protists (Sel15 en S. parasitica i P. ultimum ), diferents homòlegs en cisteïna i alguns resultats inesperats, com el cas de C. owczarzaki que sembla no presentar un homòleg en cisteïna de SelL sinó de SelU, una selenoproteïna molt poc estudiada (anotada per primer cop l’any 2003) la qual es troba molt relacionada amb SelL.
Queda encara tot un ventall de microorganismes per ser seqüenciats i,en un futur, seran anotats per cercar-ne selenoproteïnes. Les troballes que d’aquestes anotacions es desprenguin ajudaran a teixir l’arbre evolutiu de les selenoproteïnes i ajudarà a comprendre la seva vertadera importància biològica.