Conclusions
L'objectiu d'aquest projecte era cercar sis selenoproteïnes (Sel4, SelTryp, SelJ, DI1, DI2, DI3) en els genomes d’11 protistes diferents. A més, hem ampliat aquesta cerca a altres organismes, els utilitzats en els projectes dels anys 2008 i 2009. Aquesta ampliació ens ha permès comparar els nostres resultats amb els obtinguts en els projectes d'altres anys.
Amb la cerca de les sis selenoproteïnes inicials en els 11 protistes hem trobat cinc proteïnes en els genomes de P.sojae i T.cruzi. Les tres proteïnes identificades a T.cruzi són realment selenoproteïnes, mentre que les dues trobades a P.sojae, no hem pogut definir si es tractaven de selenoproteïnes o d'homòlegs degut a que les seqüències no contenien la regió on s'hauria d'haver trobat el residu de selenocisteïna (U).
Per altra banda, en els organismes analitzats en els projectes dels altres anys, hem trobat un total de 29 proteïnes, algunes de les quals són selenoproteïnes i altres són homòlegs.
La gran conservació de les selenoproteïnes dóna suport a la idea de que les selenoproteïnes tenen una funció biològica molt important. Malgrat això, no totes les espècies presenten les mateixes selenoproteïnes, però dins del mateix grup taxonòmic es troben força conservades: Sel 4 apareix en el gènere Plasmodium, SelTryp en els gèneres Trypanosoma i Leishmania i, finalment, Sel J apareix també en el gènere Leishmania i, malgrat estar bastant allunyat, en algunes espècies del gènere Phytophthora. Altres organismes filogenèticament allunyats que presenten les mateixes selenoproteïnes són, per exemple, E. Huxleyi i D. Purpureum, que tenen en comú la selenoproteïna DI.
El mètode de cerca de selenoproteïnes utilitzat es pot emprar per analitzar molts més genomes, permetent així aprofundir en la biologia d'aquestes proteïnes tan especials.