Entamoeba invadens es tracta de l'espècie de protozou paràsit més patògena en rèptils. Són paràsits principalment de tortugues, serps i llangardaixos, amb cicle directe que colonitzen el tracte gastrointestinal, originant anorèxia, diarrea i deshidratació. Les lesions més freqüentment observades són gastritis, enteritis, colitis, ulceració i necrosi de la mucosa gastrointestinal. La infestació té el seu origen en l'ingesta de cistes infestants procedents de les femtes d'altres rèptils. El diagnòstic in vivo es realitza a partir de l'observació de quists o trofozoïts a les femtes.
Taxonòmicament Entamoeba invadens es classifica com:
| Phylum | Amoebozoa |
| Classe | Archamoebae |
| Ordre | Entamoebida |
| Família | Entamoebidae |
| Gènere | Entamoeba |
E . invadens té
la mateixa morfologia i cicle de vida que E. histyolitica però
a diferència d'aquesta última, E. invadens parasita rèptils enlloc d'humans.
La majoria dels estudis en E. histolytica s'han centrat en la forma trofozoït
degut a que poden ser fàcilment mantinguts en cultiu però fins al moment
ha resultat impossible aconseguir la seva encistació in vitro ; és
per aixòé que E. invadens és utilitzada amb molta freqüència als laboratoris com a
models d'estudi pel procés d'encistacióí ja que sí que és possible
induir la formació a quists en aquesta espècie. Estudis de seqüenciació
recents han demostrat que E. invadens comparteix el 74% d'identitat amb E. histolytica,
fet que la converteix en candidata ideal pel que fa a comparació i
identificació de gens.
 |
Selenoproteïnes
Les selenoproteïnes són proteïnes que
incorporen a la seva estructura la selenocisteï (Sec), l'aminoàcid
número
21, un anàleg de la cisteïna (Cys) en la qual un àtom de seleni
substitueix un de sofre. Aquest aminoàcid és codificat pel codó UGA,
que normalment és
un codó de terminació de la traducció; per aquesta
raó és
necessària la presència
dels elements SECIS. Els elements SECIS són estructures tridimensionals
localitzades a l'extrem 3' no traduït dels gens de les selenoproteïnes
i que s'encarreguen de dur a terme la unióï a SBP2 (SECIS Binding Protein),
la qual s'uneix a EFsec (Elongation Factor), que permet l'apropament del tRNA
de la selenocisteïna
al codó UGA del mRNA de les selenoproteïnes i determina la seva traducció a
selenocisteïna.
 |
A més a més d'aquests elements, és necessària l'existència d'una maquinària específica que permeti la síntesi
de les selenoproteïnes. Entre les proteïnes més destacades que en formen part trobem: SPS1 i SPS2
(Selenofosfat Sintasa), SLA/LP (Selenocisteïna Sintasa), SECP43 (Selenocysteine associated protein) i PSTK (Phosphoseryl tRNA Kinase).
GENOMA ENTAMOEBA INVADENS
El nostre repte consisteix en identificar
les selenoproteïnes en E invadens, buscant en el seu genoma proteïnes
homòlogues a selenoproteïnes ja reportades i tractar de predir
les potencials selenoproteïnes encara no anotades en aquest organisme.
A més
a més, a part
d'identificar les selenoproteïnes pròpiament dites, cal buscar
el seu selenoproteoma,
és a dir, els elements implicats en la seva síntesi. El nostre
genoma que estudiarem prové d'Entamoeba invadens IP1,
on s'han identificat unes 21.000 seqüències i on l'aïllament del
paràsit
s'ha obtingut a partir de la serp Natrix cyclopion.