Introducció

Entamoeba invadens es tracta de l'espècie de protozou paràsit més patògena en rèptils. Són paràsits principalment de tortugues, serps i llangardaixos, amb cicle directe que colonitzen el tracte gastrointestinal, originant anorèxia, diarrea i deshidratació. Les lesions més freqüentment observades són gastritis, enteritis, colitis, ulceració i necrosi de la mucosa gastrointestinal. La infestació té el seu origen en l'ingesta de cistes infestants procedents de les femtes d'altres rèptils. El diagnòstic in vivo es realitza a partir de l'observació de quists o trofozoïts a les femtes.

Taxonòmicament Entamoeba invadens es classifica com:

Phylum Amoebozoa
Classe Archamoebae
Ordre Entamoebida
Família Entamoebidae
Gènere Entamoeba

E . invadens té la mateixa morfologia i cicle de vida que E. histyolitica però a diferència d'aquesta última, E. invadens parasita rèptils enlloc d'humans. La majoria dels estudis en E. histolytica s'han centrat en la forma trofozoït degut a que poden ser fàcilment mantinguts en cultiu però fins al moment ha resultat impossible aconseguir la seva encistació in vitro ; és per aixòé que E. invadens és utilitzada amb molta freqüència als laboratoris com a models d'estudi pel procés d'encistacióí ja que sí que és possible induir la formació a quists en aquesta espècie. Estudis de seqüenciació recents han demostrat que E. invadens comparteix el 74% d'identitat amb E. histolytica, fet que la converteix en candidata ideal pel que fa a comparació i identificació de gens.


Selenoproteïnes


Les selenoproteïnes són proteïnes que incorporen a la seva estructura la selenocisteï (Sec), l'aminoàcid número 21, un anàleg de la cisteïna (Cys) en la qual un àtom de seleni substitueix un de sofre. Aquest aminoàcid és codificat pel codó UGA, que normalment és un codó de terminació de la traducció; per aquesta raó és necessària la presència dels elements SECIS. Els elements SECIS són estructures tridimensionals localitzades a l'extrem 3' no traduït dels gens de les selenoproteïnes i que s'encarreguen de dur a terme la unióï a SBP2 (SECIS Binding Protein), la qual s'uneix a EFsec (Elongation Factor), que permet l'apropament del tRNA de la selenocisteïna al codó UGA del mRNA de les selenoproteïnes i determina la seva traducció a selenocisteïna.

A més a més d'aquests elements, és necessària l'existència d'una maquinària específica que permeti la síntesi de les selenoproteïnes. Entre les proteïnes més destacades que en formen part trobem: SPS1 i SPS2 (Selenofosfat Sintasa), SLA/LP (Selenocisteïna Sintasa), SECP43 (Selenocysteine associated protein) i PSTK (Phosphoseryl tRNA Kinase).

 

GENOMA ENTAMOEBA INVADENS

El nostre repte consisteix en identificar les selenoproteïnes en E invadens, buscant en el seu genoma proteïnes homòlogues a selenoproteïnes ja reportades i tractar de predir les potencials selenoproteïnes encara no anotades en aquest organisme. A més a més, a part d'identificar les selenoproteïnes pròpiament dites, cal buscar el seu selenoproteoma, és a dir, els elements implicats en la seva síntesi. El nostre genoma que estudiarem prové d'Entamoeba invadens IP1, on s'han identificat unes 21.000 seqüències i on l'aïllament del paràsit s'ha obtingut a partir de la serp Natrix cyclopion.

Torna a dalt