Conclusions

Creiem que el fet de no trobar la maquinària de sínntesi ni selenoproteïnes això no indica que realment Entamoeba invadens sigui capaç de sobreviure sense selenocisteïna. Una de les hipòtesis que plantegem es que realment existeixi un altre mecanisme de síntesi de selenoproteïnes ja que per una banda hem trobat que tenim present tRNAsec amb valors bastant bons i per altra banda tampoc s'han predit selenoproteïnes en espècies semblants com E.dispar i E.histolytica. Podria ser que pel fet de ser paràsits puguessin adquirir aquest aminoàcid de l'hoste o del medi on habiten.

En la cerca de gens que continguin elements SECIS ens ha donat un resultat negatiu, això podria ser degut a que realment no hi ha selenoproteïnes o bé que realment els elements SECIS de l'espècie entamoeba no es poden predir d'una forma correcta com a conseqüència de les diferències estructurals.

Un altre punt a destacar és el fet de que el genoma d'Entamoeba invadens es troba dividit en contigs. Aquest fet ens dificulta l'anàlisi, ja que pot ser que encara hi hagi fragments del genoma que no hagin estat seqüenciats i això ens impediria identificar els gens que pertanyen a aquestes regions. A més a més, el fet de trobar seqüències homòlogues situades als extrems del contig ens impedeix continuar amb l'anàlisi.