Conclusió
Podem concloure que el genoma de l'organisme estudiat, Leptonychotes weddellii, presenta totes les selenoproteïnes conegudes en Homo sapiens i Odobenus rosmarus. La majoria d'aquestes tenen l'aminoàcid selenocisteïna, però algunes són homòlogues en cisteïna (GPx6 i SelP) i en algunes, la presència de selenocisteïna és dubtòs, tal i com s'ha comentat en la discussió.
Un dels problemes principals que hem tingut a l'hora de anotar les selenoproteïnes és la mala caracterització del genoma de l'organisme estudiat (Leptonychotes weddellii), en el que hi ha molts fragments amb seqüències de nucleòtids no identificats (seqüències de Ns).
A més a més, hem buscat selenoproteïnes humanes i de morsa conegudes i caracteritzades en el genoma de la foca de Weddell, però no sabem si hi ha alguna selenoproteïna present en la foca que no hi sigui en humans o en morses. Identificar-les d'aquesta manera requeriria tècniques molt més complexes i sofisticades.
En quant als mètodes utilitzats, les eines bioinformàtiques han resultat adequades per l'objectiu del nostre treball. L'automatització de l'execució dels programes ha resultat un estalvi important de temps en l'elaboració del treball i ens ha permès disposar de més temps per interpretar els resultats.
Agraïments
Volem donar les gràcies en general a tots els professors de l'assignatura de Bioinformàtica, els quals ens han introduït al món de les selenoproteïnes i l'anotació de genomes.
També voldríem agrair l'ajuda que ens ha prestat el nostre tutor Joao Curado en el desenvolupament del nostre treball de Bioinformàtica, així com la resta de tutors del grup 4 que ens han resolt algunes qüestions.
A més a més, volem agrair a Jay Nebhwani, per l'ajut en el desenvolupament de la pàgina web.
Finalment, també voldríem agrair a tots els companys de classe el suport i l'ajuda que ens han donat, a més de les hores compartides a l'aula d'informàtica.
