Introducció
Les selenoproteïnes són aquelles proteïnes que incorporen en la seva estructura l'aminoàcid selenocisteïna (Sec, U), similar a la cisteïna, però amb seleni en lloc de sofre. Aquestes proteïnes es varen descobrir al 1973, i encara avui es segueix identificant, caracteritzant i investigant la seva estructura, metabolisme i fisiologia.
S'han descrit selenoproteïnes en els tres regnes Eucarya, Archaea i Prokarya, i se'n han identificat 30 famílies diferents. Entre diferents espècies varia molt el nombre que se'n poden trobar. El repertori més gran de selenoproteïnes identificades es troba en un peix, amb 30 selenoproteïnes diferents, seguit del humà amb 25 selenoproteïnes i després el ratolí amb 24.
La síntesis de selenoproteïnes és un procés conservat evolutivament, encara que s'han trobat grans diferències en el mecanisme de síntesis entre procariotes, eucariotes i arquees. Les característiques comunes a tots els organismes són la presència d'un codó UGA codificant per selenocisteïna, un tRNA específic, l'element SECIS i alguns factors proteics.
El codó UGA determina la posició de la selenocisteïna. Tot seguit trobem en la regió 3' UTR en eucariotes i arquea l'element SECIS, i en bacteris es situa downstream després del codó UGA en posició 3'. Aquests elements SECIS tenen una estructura secundària característica en el mRNA que està altament conservada i conté seqüències consens que són indispensables per la incorporació de Sec. Estudis estructurals descriuen aquestes estructures consens (figura 1).