Introducció
Els limfomes són un tipus de càncers que es desenvolupen al sistema limfàtic i representen aproximadament un 56% del total de càncers de la sang, terme en el que també s'inclouen per exemple, les leucèmies, els mielomes i el síndrome mielodisplàsic. Un limfoma comença en el moment en què un limfòcit (cèl·lula B, T o NK, circulants del sistema) pateix una mutació a nivell genètic que li dóna les propietats característiques d'una cèl·lula tumoral (creixement exagerat i descontrolat), fet que li aporta un avantatge de supervivència respecte les cèl·lules sanes. Així, aquestes noves cèl·lules malignes es van replicant indefinidament i van desplaçant les altres, creant tumors. Generalment aquests tumors comencen als ganglis limfàtics o en teixit limfoide a nivell d'òrgans com l'estomac o els intestins; no obstant, degut a la convergència dels conductes limfàtics i els vasos sanguinis, poden passar a la circulació sanguínia general i afectar parts del sistema immunitari com la pell, la melsa o el tim.
Els limfomes sovint es classifiquen en dues categories: Limfomes de Hodgkin i Limfomes no-Hodgkins (NHL). Aquests últims són molt més freqüents, ja que inclouen més de 30 subtipus diferents i poden ser provocats pels tres tipus de limfòcits, mentre que en els primers tan sols hi ha involucrats els limfòcits B i en conseqüència la seva diversitat és menor. El treball se centrarà en la causa genètica d'un dels limfomes no-Hodgkins, l'anomenat limfoma anaplàstic de cèl·lules grans (a partir de cèl·lules T), en el qual té un paper molt important la proteïna de fusió ALK-NPM1, protagonista d'aquest estudi. Es farà un anàlisi d'aquestes dues proteïnes per separat i es relacionaran les característiques de cadascuna d'elles amb el resultat de la seva fusió i la patologia que se'n deriva.