Discussió

Els nostres resultats mostren que hi ha un major grau de conservació en el grup de gens més antics (eucariotes) respecte la resta, i que les diferències observades són significatives (P < 10-4, Kolmogorov-Smirnov test) (taules 1.1 i 1.2). No obstant, podria existir una certa desviació dels resultats degut a què s'han eliminat de forma aleatòria aquelles seqüències de Fugu que emparellaven amb més d'una seqüència de Zebrafish. Es coneix que per fenòmens d'especiació i duplicació apareixen ortòlegs i paràlegs. Un emparellament entre dues seqüències paràlogues de Fugu-Zebrafish donaria resultats erronis, però amb la informació de la que disposem no hem pogut descartar aquesta possibilitat.

Els gens que hem classificat com a antics en el nostre estudi són comuns en els eucariotes i possiblement formen part d'un cluster de gens essencials per a les funcions cel·lulars, molts dels quals podrien estar presents en els primers organismes eucariotes (Zhang and Li 2004) . Aquest fet explicaria que aquest grup de gens estigui sota una major pressió selectiva que eviti el seu canvi; mentre que els gens que han aparegut més recentment en la història evolutiva existeix una menor conservació que es podria explicar per unes menors constriccions funcionals, les quals augmentarien gradualment amb el temps (Alba and Castresana 2005).

Recentment, l'equip del Dr. Graur ha publicat una carta en la que revoquen que hi hagi una correlació inversa entre edat i taxa evolutiva. Segons els seus estudis, es tractaria d'una artefacte causat per la incapacitat de detectar homologia quan les distàncies evolutives són massa grans. Consideren que com les distàncies evolutives augmenten amb el temps de divergència i la taxa d'evolució, els homòlegs de gens que evolucionen més ràpidament i es troben a una certa distància evolutiva, freqüentment no són detectats com a tals i són classificats equivocament com a nous. Aquest error portaria a una sobreestimació de la mitjana de les distàncies genètiques dels gens nous i a una infraestimació en el cas dels gens més antics (Elhaik, Sabath and Graur 2006).

Pel que fa al nostre treball, podem afirmar que existeixen diferències significatives entre els diversos grups d'edat estudiats i que trobem un major grau de conservació entre les seqüències del grup més antic, fet que assumim que correspon a una evolució més lenta degut a una relació inversa entre taxa evolutiva i edat. No obstant, necessitaríem realitzar un estudi més exhaustiu per poder corroborar que es tracta d'un fet real i no d'un possible artefacte com últims estudis assenyalen.