*SELENOPROTEINES EN PROTISTES*

CONCLUSIONS

L'objectiu d'aquest treball ha estat buscar tres famílies de selenoproteïnes (selk, selU, sps) en el genoma de 14 protists seqüenciats recentment.

Després de seguir tot el procés per identificar proteïnes amb selenocisteïnes o amb homòlegs en cisteïna detallat a l'apartat de materials i mètodes podem extreure vàries conclusions.

SPS

En primer lloc, pel que fa a la selenoproteïna sps podem afirmar que es troba en el protist D.fasciculatum. A més, en dos microorganismes (D.discoideum i F.cylindrus) no s'ha pogut corroborar la presència de la selenoproteïna sps degut a que no s'han trobat elements SECIS. S'han trobat també homòlegs en cisteïna en els genomes de L.tarentolae, T.congolense, L.donovani, C.fasciculata i P.capsici. Aquest últim protist presenta elements SECIS en el seu genoma, de mode que des d'un punt de vista evolutiu això podria indicar que ha perdut la selenocisteïna, canviant-se per una cisteïna, però que encara conserven els elements SECIS.

SELK

En el cas de la selenoproteïna SelK, s'han trobat dos homòlegs en cisteïna en el gènere Leishmania (L.tarentolae i L.donovani). Aquest resultat era d'esperar pel fet que es va emprar com a query un homòleg en cisteïna d'un altre protista del mateix gènere (Leishmania brazilenzis) en anys anteriors. D'aquesta manera, es pot dir que els homòlegs en cisteïna dins del gènere de Leishmania es troben bastant conservats (tal i com s'observa en el t-coffee). Pot ser que aquesta proteïna presenti una funció important en aquests organismes.

T-coffee del gènere Leishmania

SELU

I pel que fa a la selenoproteïna SelU, de nou, s'han trobat dos homòlegs en cisteïna en el gènere Dictyostelium (D.fasciculatum i D.discoideum). Igual que en el cas anterior, sembla ser que aquestes proteïnes també es troben bastant conservades (vegeu t-coffee), de manera que podria ser que la proteïna presenti alguna funció important.

T-coffee del gènere Dictyostelium

L'absència de selenoproteïnes SelK i SelU en els protists cercats no és estranya, ja que segons diu la literatura aquestes famílies de proteïnes es troben majoritàriament en organismes eucariotes superiors i no en protists.

Per últim, cal destacar que hem corroborat els nostres resultats amb la cerca de la maquinària de síntesis de la selenocisteïna i del tRNAsec. Així doncs, tant al protist on s'ha identificat la presència de la selenoproteïna sps (D.fasciculatum), com en els dos protists (F.cylindrus i D.discoideum) on no es pot corroborar la presència de selenoproteïna sps per la possible absència d'elements SECIS, presenten o tots o gairebé tots els elements necessaris per sintetitzar la selenoproteïna.

Els resultats trobats en aquest treball contribueixen a desxifrar la vertadera importància biològica que amaguen les selenoproteïnes. De mica en mica, es van seqüenciant cada cop més protists permetent la contínua cerca de famílies de selenoproteïnes.