Conclusions:
Un cop acabat aquest treball podem concloure que:
● Leishmania major i mexicana presenten una homologia de, aproximadament, 95%.
● Leishmania major esdevé un bon vehicle per a l´estudi de la presència de selenoproteïnes en L. mexicana, ja que el seu genoma es troba ensamblat i presenta una alta homologia.
● S´ha trobat que L.major presenta com a selenoproteïna SelT, com a homòleg en cisteïna MsrA i SelR, i com a maquinària eEFSec i SPS.
● S´ha trobat que L.mexicana presenta com a selenoproteïna SelT i Sel
Tryp, com a homòleg en cisteïna la família Gpx, MsrA, EhSep2, SPP02 i com a maquinària eEFSec i SPS.
● L.major i L.mexicana donen lloc a diferents manifestacions de Leishmaniasis, que podrien ser atribuïdes a les diferents selenoproteïnes que presenten.
● Trobar elements SECIS downstream seria un altre indici de l´existència de selenoproteïnes. En canvi, a partir de la utilització del programa SECISSearch, no hem trobat elements SECIS en les selenoproteïnes predites.
● En cap de les dues espècies s´ha trobat el tRNA específic per a selenocisteïna. Tot i així no es pot afirmar que no el tinguin en el seu genoma, ja que el fet de no trobar no indica forçosament no tenir.
● Pel que fa a la cerca de noves selenoproteïnes, una bona eina és la cerca dels elements SECIS en el genoma. S´ha trobat que L.mexicana presenta un total de 659 possibles elements SECIS, però no tots presenten un codó TGA. Una manera d´analitzar aquest gran nombre de dades seria realitzar un programa per tal de trobar codons STOP, TGA, a les regions upstream dels elements SECIS. Un cop trobat el codó STOP caldria comprovar si la seqüència es troba conservada abans i després d´aquest codó. D´aquests elements SECIS també seria necessari comprovar si algun es troba dins de la regió d´alguna selenoproteïna predita.
● Automatitzar el procés, permet treballar amb un nombre més gran de dades, i a la vegada assegurar que la cerca sigui reproduïble.
