Conclusions
La proteïna estudiada representa la causa genètica d'un tipus de limfoma no-Hodgkin anomenat Limfoma Anaplàsic de Cèl·lules Grans (ALCL).
És resultat de la fusió de dos gens, NPM i ALK, com a conseqüència d'una translocació entre els seus cromosomes, 5 i 2 respectivament. La seqüència resultant consta de 680 aminoàcids, 116 dels quals corresponen al domini d'oligomerització de NPM (extrem N-terminal), i 563 corresponen al domini catalític que pertany a la part citoplasmàtica d'ALK (extrem C-terminal).
No s'han trobat ortòlegs de la proteïna quimèrica, fet que es podria interpretar que es tracta d'una proteïna fruit d'una alteració cromosòmica únicament humana o que encara no ha estat estudiada en altres espècies. Ara bé, la porció d'ALK que forma la proteïna sí que es troba molt conservada tant a nivell humà com interespecífic en tot tipus de proteïnes kinases (no només del suptipus ALK). La proteïna NPM1 en canvi, no presenta gaire homologia amb nucleofosmines d'altres espècies, tan sols s'han trobat dades significatives amb rosegadors com M.musculus i R.norvegicus.
En condicions fisiològiques ALK s'expressa bàsicament en cèl·lules del sistema nerviós central i perifèric, però no en teixit limfoide. NPM1 en canvi, es localitza en cèl·lules de tot el sistema circulatori en general (cèl·lules sanguínies i limfàtiques). La porció de la proteïna NPM1 és la que acaba determinant la localització de la proteïna quimèrica, ja que les cèl·lules que s'acaben transformant en tumorals són els limfòcits, en els ganglis limfàtics.
Respecte a la caracterització de les regions promotores realitzada a partir dels programes PROMO i Perl, tot i trobar alguna discrepància, s'ha aconseguit obtenir un petit nombre de factors de transcripció NF-AT1 [T00550], NF-AT1 [T00550] i PXR-1:RXR-alpha [T05671] amb uns resultats bastant significatius, per la qual cosa ens atrevim a afirmar que realment podrien estar regulant la transcripció del gen de la proteïna NPM1-ALK.
La principal funció associada a la proteïna de fusió és provocar la transformació dels limfòcits en cèl·lules tumorals. Això és possible gràcies a la fosforilació constitutiva que el domini d'NPM1 provoca a ALK (receptor tirosin-kinasa) quan aquestes s'uneixen i; en conseqüència es produeix l'activació persistent de vàries vies de senyalització que acaben estimulant la proliferació i supervivència cel·lular.