1.- Diferències en el percentatge d'aminoācids repetits entre les diferents espècies
2.- Diferències en el percentatge d'aminoācids repetits en les proteïnes humanes que es troben conservades en les altres tres espècies
3.- Diferències en el percentatge d'aminoācids repetits en les proteïnes humanes que es troben relacionades amb malalties
En primer lloc analitzarem les proteïnes amb repeticions, per tal de saber quin aminoàcid es repeteix més.
En totes les espècies trobarem a l'esquerra el gràfic corresponent a les proteïnes exclusives d'aquella
espècie que no es troben a la resta de les espècies analitzades i a la dreta el gràfic corresponent
a totes les proteïnes d'aquella espècie. Per fer aquests gràfics, hem calculat el percentatge de
l'aparició de cada aminoàcid:
Com podem observar en aquests gràfics, l'aminoàcid que es repeteix més en el Fugu Rubripes és
la SERINA (aminoàcid polar), però amb percentatges diferents 38% i 21% depenent de quin grup de proteïnes
analitzem. Com a segon aminoàcid més abundant ja trobem diferències entre els dos gràfics.
En quant a les proteïnes exclusives, veiem que el següent aminoàcid més abundant és la
CISTEïNA 13% (que també és un aminoàcid polar). I després ja trobaríem la Alanina
i l'Àcid glutàmic amb un percentatge inferior al 10%.
En canvi, pel que fa a les proteïnes totals de Fugu, el segon més abundant és l'Àcid glutàmic 15%
i ja no tant abundant trobem la Prolina amb un 13%.
Pel que fa a Tetraodon Nigroviridis, l'aminoàcid que es repeteix més és diferent pels dos grups de
proteïnes (exclusives i totals).
En referència a les proteïnes exclusives, com a aminoàcid més repetit trobem la GLICINA 15%
(aminoàcid hidrofòbic) i seguidament, amb un percentatge molt similar, trobem la Alanina 14%
(aminoàcid hidrofòbic) i la Prolina (aminoàcid polar).
En canvi, pel que fa a les proteïnes totals, veiem que l'aminoàcid més repetit és la SERINA 18%
(aminoàcid polar). En segon lloc trobem l'àcid glutàmic 15% i seguidament,
amb un percentatge de 10-13% trobem la Glicina (aminoàcid hidrofòbic) i la Prolina (aminoàcid polar).
Pel que fa a l'espècie humana, l'abundància dels aminoàcids repetits també és una mica
diferent entre els dos grups de proteïnes.
Trobem que l'aminoàcid més repetit en les proteïnes exclusives és la LEUCINA 19% (aminoàcid
alifàtic i hidrofòbic), seguida de la Prolina (polar) i l'àcid glutàmic amb un 17%. Per
últim, tenim entre un 10-13% d'abundància a l'Alanina i la Serina.
Pel que fa a les proteïnes totals d'humà trobem com a aminoàcid més abundant a l'ÀCID GLUTÀMIC 17% (aminoàcid àcid). El segueix amb un 16% la Prolina i ja continua amb un 12-13% l'Alanina i la Serina.
Finalment, com a última espècie a analitzar, tenim el Gallus. Aquí no trobem diferència en
quant a l'aminoàcid més repetit. En tots dos grups de proteïnes trobem en primer lloc en abundància
a la SERINA 18% i 19% respectivament pels dos gràfics. Com a segon aminoàcid més repetit també
coincideix en el dos grups: és la Prolina amb un 18% i 17% respectivament. I per últim, en el grup de les
proteïnes exclusives trobem amb un 12% a la Leucina, mentre que en el grup de les proteïnes totals trobem a
l'àcid glutàmic amb un 16%.
Com podem observar en el gràfic de l'esquerra, l'aminoàcid que es repeteix més en les proteïnes
humanes conservades en les altres tres espècies és l'ÀCID GLUTÀMIC amb un 17%. En segon lloc
veiem a la Prolina amb un 15% i la Serina amb un 14%. Per últim, trobem amb un 13% a l'Alanina.
Pel que fa al gràfic de la dreta, podem veure el percentatge elevat de proteïnes que no tenen repeticions enfront el petit percentatge que sí que en tenen. A l'apartat de conclusions, ho comentarem més extensament.
4.- Diferències en el percentatge de proteïnes que tenen repeticions versus
les que no en tenen entre les diferents espècies
5.- Diferències entre espècies tenint en compte el percentatge del contingut
GC
TESTS ESTADÍSTICS
6.- Percentatge del contingut GC de les proteïnes que tenen repeticions versus les que no
en tenen per les diferents espècies
TESTS ESTADÍSTICS
A continuació mostrem una sèrie de gràfics que ens comparen el percentatge de proteïnes que tenen
repeticions i les que no en tenen per cadascuna de les diferents espècies. Per fer els grà:fics, Hem realitzat
la mitja del contingut GC tant per les proteïnes amb repeticions i com per les que no en tenen.
En aquesta part, també trobem la mateixa distribució dels gràfics, és a dir, a l'esquerra
trobarem els gràfics corresponents al grup de proteïnes exclusives i a la dreta, el grup de totes les
proteïnes de l'esp&eagrave;cie que analitzem.
FUGU
TETRAODON
HUMÀ
GALLUS
Amb les dades que ens proporcionen aquests gràfics, podem extreure una sèrie de conclusions que les comentarem extensament en el següent apartat.
A continuació tenim els gràfics que corresponen al percentatge del contingut GC de cada gen indentificat per
cadascuna de les espècies. El gràfic de l'esquerra correspon al grup de proteïnes exclusives i el de la
dreta correspon al grup de proteïnes totals de cada espècie.
ESPÈCIE(only)
MITJA CONTINGUT GC
DESV. ESTÀNDARD
FUGU
46,11
7,09
TETRAODON
51,99
8,85
HUMÀ
48,08
8,35
GALLUS
48,65
9,45
ESPÈCIE(total)
MITJA CONTINGUT GC
DESV. ESTÀNDARD
FUGU
46,46
5,44
TETRAODON
49,98
8,15
HUMÀ
46,43
8,18
GALLUS
44,59
8,10
A continuació podem observar els diferents gràfics obtinguts a partir dels resultats que vam obtenir quan vam
buscar els blocs de repeticions d'aminoàcids en les proteïnes i els seus respectius continguts GC. Hem realitzat la
mitja d'aquest contingut GC pels casos en els que no hi havia repeticions i pels que si. A l'esquerra observem el
gràfic corresponent a les proteïnes exclusives de cada espècie i a la dreta el corresponent a totes
les proteïnes d'aquella espècie.
A l'hora d'analitzar els gràfics, haurem de tenir molt en compte l'escala de cada gràfic, ja que a simple
vista pot semblar que hi ha grans diferències, però en realitat, no són tan exagerades.
FUGU
TETRAODON
HUMÀ
GALLUS
ESPÈCIE(only)
MITJA CONTINGUT GC
DESV. ESTÀNDARD
FUGU SI
48,62
7,86
FUGU NO
46,97
7,01
TETRAODON SI
55,43
8,28
TETRAODON NO
51,77
8,85
HUMÀ SI
50,76
8,57
HUMÀ NO
47,83
8,30
GALLUS SI
48,88
9,52
GALLUS NO
48,61
9,45
ESPÈCIE(total)
MITJA CONTINGUT GC
DESV. ESTÀNDARD
FUGU SI
47,12
5,68
FUGU NO
46,38
5,46
TETRAODON SI
51,29
7,76
TETRAODON NO
49,78
8,18
HUMÀ SI
47,39
7,43
HUMÀ NO
46,24
8,07
GALLUS SI
43,60
7,57
GALLUS NO
44,67
8,08
ESPÈCIE
MITJA CONTINGUT GC
DESV. ESTÀNDARD
CONSERV SI
44,44
8,55
CONSERV NO
45,97
8,13
MALALTIES
45,85
7,39
ESPÈCIE(only)
T de STUDENT (p)
FUGU
3,1797E-35
TETRAODON
5,89631E-27
HUMÀ
1,25241E-21
GALLUS
0,325445274
ESPÈCIE(total)
T de STUDENT (p)
FUGU
0
TETRAODON
2,90372E-38
HUMÀ
1,37834E-26
GALLUS
5,79369E-16
Gràcies a aquests resultats hem pogut arribar a diferents conclusions que comentarem en el següent apartat.