RESULTATS

RESULTATS


1.- Diferències en el percentatge d'aminoācids repetits entre les diferents espècies

En primer lloc analitzarem les proteïnes amb repeticions, per tal de saber quin aminoàcid es repeteix més. En totes les espècies trobarem a l'esquerra el gràfic corresponent a les proteïnes exclusives d'aquella espècie que no es troben a la resta de les espècies analitzades i a la dreta el gràfic corresponent a totes les proteïnes d'aquella espècie. Per fer aquests gràfics, hem calculat el percentatge de l'aparició de cada aminoàcid:



Com podem observar en aquests gràfics, l'aminoàcid que es repeteix més en el Fugu Rubripes és la SERINA (aminoàcid polar), però amb percentatges diferents 38% i 21% depenent de quin grup de proteïnes analitzem. Com a segon aminoàcid més abundant ja trobem diferències entre els dos gràfics. En quant a les proteïnes exclusives, veiem que el següent aminoàcid més abundant és la CISTEïNA 13% (que també és un aminoàcid polar). I després ja trobaríem la Alanina i l'Àcid glutàmic amb un percentatge inferior al 10%.
En canvi, pel que fa a les proteïnes totals de Fugu, el segon més abundant és l'Àcid glutàmic 15% i ja no tant abundant trobem la Prolina amb un 13%.




Pel que fa a Tetraodon Nigroviridis, l'aminoàcid que es repeteix més és diferent pels dos grups de proteïnes (exclusives i totals).
En referència a les proteïnes exclusives, com a aminoàcid més repetit trobem la GLICINA 15% (aminoàcid hidrofòbic) i seguidament, amb un percentatge molt similar, trobem la Alanina 14% (aminoàcid hidrofòbic) i la Prolina (aminoàcid polar).
En canvi, pel que fa a les proteïnes totals, veiem que l'aminoàcid més repetit és la SERINA 18% (aminoàcid polar). En segon lloc trobem l'àcid glutàmic 15% i seguidament, amb un percentatge de 10-13% trobem la Glicina (aminoàcid hidrofòbic) i la Prolina (aminoàcid polar).




Pel que fa a l'espècie humana, l'abundància dels aminoàcids repetits també és una mica diferent entre els dos grups de proteïnes. Trobem que l'aminoàcid més repetit en les proteïnes exclusives és la LEUCINA 19% (aminoàcid alifàtic i hidrofòbic), seguida de la Prolina (polar) i l'àcid glutàmic amb un 17%. Per últim, tenim entre un 10-13% d'abundància a l'Alanina i la Serina.
Pel que fa a les proteïnes totals d'humà trobem com a aminoàcid més abundant a l'ÀCID GLUTÀMIC 17% (aminoàcid àcid). El segueix amb un 16% la Prolina i ja continua amb un 12-13% l'Alanina i la Serina.




Finalment, com a última espècie a analitzar, tenim el Gallus. Aquí no trobem diferència en quant a l'aminoàcid més repetit. En tots dos grups de proteïnes trobem en primer lloc en abundància a la SERINA 18% i 19% respectivament pels dos gràfics. Com a segon aminoàcid més repetit també coincideix en el dos grups: és la Prolina amb un 18% i 17% respectivament. I per últim, en el grup de les proteïnes exclusives trobem amb un 12% a la Leucina, mentre que en el grup de les proteïnes totals trobem a l'àcid glutàmic amb un 16%.



2.- Diferències en el percentatge d'aminoācids repetits en les proteïnes humanes que es troben conservades en les altres tres espècies




Com podem observar en el gràfic de l'esquerra, l'aminoàcid que es repeteix més en les proteïnes humanes conservades en les altres tres espècies és l'ÀCID GLUTÀMIC amb un 17%. En segon lloc veiem a la Prolina amb un 15% i la Serina amb un 14%. Per últim, trobem amb un 13% a l'Alanina.
Pel que fa al gràfic de la dreta, podem veure el percentatge elevat de proteïnes que no tenen repeticions enfront el petit percentatge que sí que en tenen. A l'apartat de conclusions, ho comentarem més extensament.



3.- Diferències en el percentatge d'aminoācids repetits en les proteïnes humanes que es troben relacionades amb malalties




En primer lloc, s'ha de comentar que aquest gràfic s'ha fet amb una mostra de 6 proteïnes que estan relacionades amb malalties humanes. Com veiem, hi ha pocs aminoàcids que es trobin repetits. El més abundant és la GLUTAMINA amb un 23%, seguida de la Serina amb un 19%. Els altres aminoàcids repetits són la Prolina, Histidina i Alanina.
Els blocs de repeticions que hem trobat per les diferents malalties són els següents:

    - Spinocerebellar ataxia 1 -> té 2 blocs de repeticions: un de 12 i un de 14 Glutamines (Q)
    - Spinocerebellar ataxia 6 -> té 1 bloc de 6 Histidines (H)
    - Spinocerebellar ataxia 7 -> té 7 blocs: dos de 5 i 6 Alanines (A), un de 10 Glutamines (Q), un de 5 Prolines (P) i tres de 5, 6 i 12 Serines (S).
    - Spinocerebellar ataxia 17 -> té 1 bloc de 38 Glutamines (Q)
    - Majado-Joseph disease -> té 1 bloc de de 10 Glutamines (Q)
    - Dentatorubro-pallidolusyan atrophy -> té 5 blocs: dos de 7 i 10 Serines (S), un de 6 Prolines (P), un altre de 5 Histidines (H) i un altre de 18 Glutamines (Q)



4.- Diferències en el percentatge de proteïnes que tenen repeticions versus les que no en tenen entre les diferents espècies

A continuació mostrem una sèrie de gràfics que ens comparen el percentatge de proteïnes que tenen repeticions i les que no en tenen per cadascuna de les diferents espècies. Per fer els grà:fics, Hem realitzat la mitja del contingut GC tant per les proteïnes amb repeticions i com per les que no en tenen. En aquesta part, també trobem la mateixa distribució dels gràfics, és a dir, a l'esquerra trobarem els gràfics corresponents al grup de proteïnes exclusives i a la dreta, el grup de totes les proteïnes de l'esp&eagrave;cie que analitzem.

FUGU







TETRAODON







HUMÀ







GALLUS






Amb les dades que ens proporcionen aquests gràfics, podem extreure una sèrie de conclusions que les comentarem extensament en el següent apartat.



5.- Diferències entre espècies tenint en compte el percentatge del contingut GC

A continuació tenim els gràfics que corresponen al percentatge del contingut GC de cada gen indentificat per cadascuna de les espècies. El gràfic de l'esquerra correspon al grup de proteïnes exclusives i el de la dreta correspon al grup de proteïnes totals de cada espècie.








TESTS ESTADÍSTICS



ESPÈCIE(only) MITJA CONTINGUT GC DESV. ESTÀNDARD
FUGU 46,11 7,09
TETRAODON 51,99 8,85
HUMÀ 48,08 8,35
GALLUS 48,65 9,45
ESPÈCIE(total) MITJA CONTINGUT GC DESV. ESTÀNDARD
FUGU 46,46 5,44
TETRAODON 49,98 8,15
HUMÀ 46,43 8,18
GALLUS 44,59 8,10







6.- Percentatge del contingut GC de les proteïnes que tenen repeticions versus les que no en tenen per les diferents espècies

A continuació podem observar els diferents gràfics obtinguts a partir dels resultats que vam obtenir quan vam buscar els blocs de repeticions d'aminoàcids en les proteïnes i els seus respectius continguts GC. Hem realitzat la mitja d'aquest contingut GC pels casos en els que no hi havia repeticions i pels que si. A l'esquerra observem el gràfic corresponent a les proteïnes exclusives de cada espècie i a la dreta el corresponent a totes les proteïnes d'aquella espècie.
A l'hora d'analitzar els gràfics, haurem de tenir molt en compte l'escala de cada gràfic, ja que a simple vista pot semblar que hi ha grans diferències, però en realitat, no són tan exagerades.



FUGU







TETRAODON







HUMÀ







GALLUS








TESTS ESTADÍSTICS



ESPÈCIE(only) MITJA CONTINGUT GC DESV. ESTÀNDARD
FUGU SI 48,62 7,86
FUGU NO 46,97 7,01
TETRAODON SI 55,43 8,28
TETRAODON NO 51,77 8,85
HUMÀ SI 50,76 8,57
HUMÀ NO 47,83 8,30
GALLUS SI 48,88 9,52
GALLUS NO 48,61 9,45
ESPÈCIE(total) MITJA CONTINGUT GC DESV. ESTÀNDARD
FUGU SI 47,12 5,68
FUGU NO 46,38 5,46
TETRAODON SI 51,29 7,76
TETRAODON NO 49,78 8,18
HUMÀ SI 47,39 7,43
HUMÀ NO 46,24 8,07
GALLUS SI 43,60 7,57
GALLUS NO 44,67 8,08




ESPÈCIE MITJA CONTINGUT GC DESV. ESTÀNDARD
CONSERV SI 44,44 8,55
CONSERV NO 45,97 8,13
MALALTIES 45,85 7,39




ESPÈCIE(only) T de STUDENT (p)
FUGU 3,1797E-35
TETRAODON 5,89631E-27
HUMÀ 1,25241E-21
GALLUS 0,325445274
ESPÈCIE(total) T de STUDENT (p)
FUGU 0
TETRAODON 2,90372E-38
HUMÀ 1,37834E-26
GALLUS 5,79369E-16







Gràcies a aquests resultats hem pogut arribar a diferents conclusions que comentarem en el següent apartat.




Torna a la pàgina principal