INTRODUCCIÓ


Les zones homopolimèriques són molt abundants en proteïnes eucariotes (Albà and Guigó, 2004). Aquestes zones consisteixen en repeticions en tàndem del mateix aminoàcid, i, per tant, trobem proteïnes que tenen el mateix aminoàcid repetitits força cops. En aquest treball es considera com a proteïnes amb repeticions aquelles que tenen una longitud de 5 o més unitats del mateix aminoàcid, tal com s'ha fet en d'altres treballs (Karlin et al. 2002).

Es considera com a mecanisme de creació d'aquestes zones homopolimèriques el fenòmen d' "slippage". Aquest fenomen consisteix en errors d'hibridació de cadena durant la replicació en zones amb repeticions de codó, tal que es generen còpies extres d'aquest codó i la proteïna codificada té una cadena més llarga del mateix aminoàcid.


A Homo sapiens s'ha observat que aquestes zones homopolimèriques poden produir proteïnes patògenes, amb una sobrerepresentació de les repeticions de l'aminoàcid glutamina (Q) en aquestes proteïnes (Karlin et al. 2002).

A més a més, s'ha observat que els gens que codifiquen per a proteïnes amb aminoàcids repetits acostumen a presentar un alt contingut en GC.

En aquest treball analitzem el contingut en repeticiones per a cada aminoàcid en 4 espècies de vertebrats: Homo sapiens, Gallus gallus, Tetraodon nigroviridis i Fugu rubripes. L'anàlisi es fa per al genoma sencer (proteïnes que es troben a la base d' Ensembl a data de Març de 2005), i, també, per a aquelles proteïnes que cadascuna de les espècies no comparteix pas amb les altres tres.

A més a més, analitzem també el contingut en repeticiones d'aquelles proteïnes humanes que Homo sapiens comparteix amb les altres tres espècies analitzades i, també, el contingut en repeticions de 10 proteïnes humanes implicades en malalties degudes a repeticions d'aminoàcids, com, per exemple, l'Huntingtina. Tot plegat es complementa amb estudis del contingut en GC per a cadascuna de les situacions analitzades.

Es realitza, per tant, una anàlisi del fet de les repeticions d'aminoàcids en genomes de vertebrats, amb les possibles explicacions al fenomen i les implicacions per a cada tipus d'aminoàcids (àcid, bàsic, hidròfil i hidròfob).



CONTINGUTS DE LA WEB

Urko Martinez Marigorta & Ixabel Mendizabal Ezeizabarrena