Es considera com a mecanisme de creació d'aquestes zones homopolimèriques el fenòmen d' "slippage".
Aquest fenomen consisteix en errors d'hibridació de cadena durant la replicació en zones amb
repeticions de codó, tal que es generen còpies extres d'aquest codó i la proteïna codificada té una cadena més llarga del mateix aminoàcid.
A Homo sapiens s'ha observat que aquestes zones homopolimèriques poden produir proteïnes patògenes, amb una
sobrerepresentació de les repeticions de l'aminoàcid glutamina (Q) en aquestes proteïnes (Karlin et al. 2002).
A més a més, s'ha observat que els gens que codifiquen per a proteïnes amb aminoàcids repetits acostumen a
presentar un alt contingut en GC.
En aquest treball analitzem el contingut en repeticiones per a cada aminoàcid en 4 espècies de vertebrats: Homo
sapiens, Gallus gallus, Tetraodon nigroviridis i Fugu rubripes. L'anàlisi es fa per al genoma sencer (proteïnes que es troben a la base d' Ensembl a data de Març de 2005), i, també, per a aquelles proteïnes que cadascuna de
les espècies no comparteix pas amb les altres tres.
A més a més, analitzem també el contingut en repeticiones d'aquelles proteïnes humanes que Homo sapiens
comparteix amb les altres tres espècies analitzades i, també, el contingut en repeticions de 10 proteïnes
humanes implicades en malalties degudes a repeticions d'aminoàcids, com, per exemple, l'Huntingtina. Tot plegat
es complementa amb estudis del contingut en GC per a cadascuna de les situacions analitzades.
Es realitza, per tant, una anàlisi del fet de les repeticions d'aminoàcids en genomes de vertebrats, amb les possibles explicacions al fenomen i les implicacions per a cada tipus d'aminoàcids (àcid, bàsic, hidròfil i hidròfob).
