CONCLUSIONS

Les conclusions a les que s'arriba desprès d'analitzar les dades del treball són les següents:

En els genomes de les quatre espècies analitzades el número de proteïnes amb repeticions (considerant repetició cinc o més aminoàcids seguits) respecte a les que no en tenen és de 1:6 com a mínim. Respecte a tot el genoma sencer, la xifra de repeticions varia de 10-16% en les quatre espècies: Gallus gallus 10%, Tetraodon nigroviridis 14%, i Homo sapiens i Fugu rubripes 16%.
Hi ha de mitjana el doble de proteïnes amb repeticions al genoma sencer que a les proteïnes exclusives de cada espècie.
A Homo sapiens el 50% dels casos de repeticions es troben a les proteïnes conservades, que tan sols representen el 25% de les proteïnes del genoma.
Els aminoàcids més freqüents a les quatre espècies són E(àcid glutàmic), P(prolina), S(serina), G(glicina), L(leucina) i A(alanina). No s'ha trobat pas cap cas de repeticions per a l'aminoàcid W (triptòfan) en cap dels quatre proteomes. A Homo sapiens s'observa un augment de la freqüència d' A(alanina) i L(leucina) i una disminució de S(serina). Per altra banda, a Fugu rubripes hi destaca l'elevat percentatge de C (cisteina), que és del 3% (a les altres espècies no arriba al 0,5%).
Segons la classificació de Lehninger dels aminoàcids trobem valors diferents a les proteïnes respecte al genoma en general. Es troba que el percentatge d' aminoàcids hidròfils (50%) i àcids (20%) són més alts a les proteïnes amb repeticions, i disminueixen els valors dels hidròbobs (20%) i bàsics (10%). Això coincideix amb els resultats trobats en d'altres eucariotes (Karlin et al.2002).
En el cas d'Homo sapiens destaquen els hidròfobs (27%) junt a una disminució dels hidròfils (45%). A Fugu rubripes, en canvi, hi ha un alt percentatge d'hidròfils (56%) i un descens dels bàsics (6%).
La mitjana de longitud de repeticions per aminoàcid es situa al voltant de 6. Destaca el valor de C(Cisteina) a Fugu rubripes , amb la mitjana més alta: 11,5. Els valors més alts per a la resta d'espècies són els de H(histidina) i Q(glutamina), de 8 residus de mitjana. En general s' observa que Fugu rubripes té les mitjanes més altes i que Gallus gallus en té les més baixes.
Els aminoàcids menys freqüents tenen mitjanes de longitud per repetició curtes i els aminoàcis més freqüents tenen mitjanes de longitud per repetició llargues.
L' aminoàcid Q (glutamina) té la freqüència més alta en els casos de repeticions de més de 15 unitats de llargària (pasa de valors de c6% a 40%). A Fugu rubripes C (cisteina) arriba al 27% d'aquest casos (a les altres tres espècies no arriba a l'1%). En números absoluts Fugu rubripes té 200 casos. En canvi, Gallus gallus tot just en té 5. A repeticions de més de 25 aminoàcids de llargària Q (glutamina) arriba al 65% dels casos a Homo sapiens .
Ens les 8 proteïnes humanes relacionades amb malalties degudes a repeticions s'hi han trobat repeticions (3 de mitjana per proteïna). S'han trobat casos de Q (glutamina), S(serina), A(alanina), E(àcid glutàmic), H(histidina) i P(prolina). Els casos de Q (glutamina) representen el 38% de les repeticions. A repeticions de més de 10 unitats de llargària el percentatge de Q és del 65%. La longitud mitjana de residus per repetició és de 10 (la més alta trobada) i en destaca la mitjana per Q (glutamina), que és de 18 unitats per cas.
Les proteïnes amb repeticions tenen un percentatge de GC més alt que les que no tenen repeticions (a Gallus gallus això no passa pas).
A Homo sapiens les proteïnes comunes tenen menys contingut en GC que les exclusives d'espècie.
Les proteïnes amb repeticions tenen una mitjana de longitud per proteïna més gran que les que no tenen repeticions (acostumen a ser Las proteínas con repeticiones tienen una media de longitud por proteína mayor que las que no tienen repeticiones (suelen ser el doble de largas).
A Homo sapiens les proteïnes comunes tenen una mitjana de longitud més gran que les exclusives d' espècie.