ANÀLISI TETRAODON NIGROVIRIDIS

ANÀLISI PER A TETRAODON NIGROVIRIDIS

A Tetraodon nigroviridis es repeteix la hegemonia dels aminoàcids amb més repeticions que véiem a Gallus gallus (E,P i S). En canvi, també destaca el cas de l'aminoàcid G, amb 600 repeticions, molt més que a les altres espècies. En aquesta espècie només un aminoàcid no té pas cap repetició: W (com a la resta d'espècies).

Podem veure que els aminoàcids E, P i S no arriben pas al 50% dels casos, per poc (47%). També destaca força que l'agrupació dels menys freqüents no arriba al 9% (s'hi ha insertat també D, i, per tant, el resultat és el mateix que per a Gallus gallus, 6+3%).

Si classifiquem els resultats en 4 grups, podem veure que els hidròfils destaquen per representar el 50% dels casos. Els hidròfobs formen el 20% dels casos (tot i ser el 40% dels aminoàcids), i, per últim, els menys freqüents són els bàsics.

Aquesta gràfica mostra la quantitat de repeticions de més de 15 aminoàcids de longitud: 58. Destaca la quantitat de proteïnes llargues representades per l'aminoàcid Q: 36%, quan en el cas general (més de 5 repeticions de longitud) era del 6%.

Veiem que la mitjana de longitud per aminoàcid és superior a 6. Tot i això, només són tres els casos que superen de llarg aquest valor: H, I y Q (és lògic que Q tingui una mitjana llarg. Ja hem vist que era molt prevalent als casos de repeticions llargues).

A Tetraodon nigroviridis es repeteix la hegemonia dels aminoàcids amb més repeticions que véiem a Gallus gallus (E,P i S). En canvi, també destaca el cas de l'aminoàcid G, amb 600 repeticions, molt més que a les altres espècies. En aquesta espècie només un aminoàcid no té pas cap repetició: W (com a la resta d'espècies).
Podem veure que els aminoàcids E, P i S no arriben pas al 50% dels casos, per poc (47%). També destaca força que l'agrupació dels menys freqüents no arriba al 9% (s'hi ha insertat també D, i, per tant, el resultat és el mateix que per a Gallus gallus, 6+3%).
Si classifiquem els resultats en 4 grups, podem veure que els hidròfils destaquen per representar el 50% dels casos. Els hidròfobs formen el 20% dels casos (tot i ser el 40% dels aminoàcids), i, per últim, els menys freqüents són els bàsics.
Aquesta gràfica mostra la quantitat de repeticions de més de 15 aminoàcids de longitud: 58. Destaca la quantitat de proteïnes llargues representades per l'aminoàcid Q: 36%, quan en el cas general (més de 5 repeticions de longitud) era del 6%.
Veiem que la mitjana de longitud per aminoàcid és superior a 6. Tot i això, només són tres els casos que superen de llarg aquest valor: H, I y Q (és lògic que Q tingui una mitjana llarg. Ja hem vist que era molt prevalent als casos de repeticions llargues).

ANÀLISI CONTINGUT GC I LONGITUD DE REPETICIÓ

Podem veure que les proteïnes amb repeticions en aquesta espècie tenen una mitjana de GC i longitud de proteïna més grans que no pas les que no tenen repeticions. Analitzem els resultats de la prova T d' Student per a mostres independents. En el cas del contingur GC, la prova de Levene per la variança supera 0'025. Per tant, no podem usar el valor de variances iguales, i, per tant, hem de considerar l'estadístic de 0'006. Aquest valor no ens permet pas assegurar amb un 95% de fiabilitat que, efectivament, hi hagi un contingut diferencial en GC a les proteïnes amb repeticions. De tota manera, si que podem considerar-ne la tendència, ja que l'estadístic s'apropa força al valor de tall (0'005).
Respecte al valor de la longitud mitjana, l'estadístic és de 0'005. Podem dir que les proteïnes amb repeticions són més llargues.

Podem veure que les proteïnes amb repeticions en aquesta espècie tenen una mitjana de GC i longitud de proteïna més grans que no pas les que no tenen repeticions. Analitzem els resultats de la prova T d' Student per a mostres independents. En el cas del contingur GC, la prova de Levene per la variança supera 0'025. Per tant, no podem usar el valor de variances iguales, i, per tant, hem de considerar l'estadístic de 0'006. Aquest valor no ens permet pas assegurar amb un 95% de fiabilitat que, efectivament, hi hagi un contingut diferencial en GC a les proteïnes amb repeticions. De tota manera, si que podem considerar-ne la tendència, ja que l'estadístic s'apropa força al valor de tall (0'005). Respecte al valor de la longitud mitjana, l'estadístic és de 0'005. Podem dir que les proteïnes amb repeticions són més llargues.

TORNAR A L'INDEX DE RESULTATS

CONTINGUTS DE LA WEB
Urko Martinez Marigorta & Ixabel Mendizabal Ezeizabarrena