ANÀLISI PER A GALLUS GALLUS

ANÀLISI PER A GALLUS GALLUS

Els resultats de repeticions per a Gallus gallus mostren que és l'espècie amb menys contingut en repeticions de les 4 analitzades, tant en números absoluts com en percentatge al genoma (nomès el 10%). Tres aminoàcids destaquen sobre la resta (E,P i S). Per altra banda, hi ha un subgrup que es mou al voltant de les 300 repeticiones (A,G,K,L i Q). Cal dir que 2 aminoàcids no tenen cap repetició (M i W).

Com s'ha vist a la gràfica anterior, podem veure que els 3 aminoàcids més repetits representen un 50% dels casos. En canvi, el grup dels menys comuns representa nomès el 6% dels casos.

Si s'agrupen els aminoàcids segons el tipus (classificació de Lehninger), es pot veure que els aminoàcids hidròfils sumen un 50% dels casos. El grup dels bàsics en suma menys del 10%. Cal destacar que el gran grup dels hidròfobs, tot i ser-ne 8 (40% dels aminoàcids), nomès fan el 21% de les repeticiones. De tota manera, els resultats són semblants als d'altres espècies.

Si es filtren els casos amb repeticions "llargues" (més de 15 aminoàcids per cas), nomès en queden 5. Això fortament contrasta amb els d'altres espècies.

En aquesta taula es pot observar la longitud mitjana de repeticions per cada aminoàcid. Destaca que el valor general és molt petit, menys de 6 unitats per cas. és la mitjana més baixa dels 4 genomes. Posteriorment veurem que quantes més repeticiones, més llargues són, i viceversa. A més a més, cap cas arriba a les 7 repeticions de mitjana.

Els resultats de repeticions per a Gallus gallus mostren que és l'espècie amb menys contingut en repeticions de les 4 analitzades, tant en números absoluts com en percentatge al genoma (nomès el 10%). Tres aminoàcids destaquen sobre la resta (E,P i S). Per altra banda, hi ha un subgrup que es mou al voltant de les 300 repeticiones (A,G,K,L i Q). Cal dir que 2 aminoàcids no tenen cap repetició (M i W).
Com s'ha vist a la gràfica anterior, podem veure que els 3 aminoàcids més repetits representen un 50% dels casos. En canvi, el grup dels menys comuns representa nomès el 6% dels casos.
Si s'agrupen els aminoàcids segons el tipus (classificació de Lehninger), es pot veure que els aminoàcids hidròfils sumen un 50% dels casos. El grup dels bàsics en suma menys del 10%. Cal destacar que el gran grup dels hidròfobs, tot i ser-ne 8 (40% dels aminoàcids), nomès fan el 21% de les repeticiones. De tota manera, els resultats són semblants als d'altres espècies.
Si es filtren els casos amb repeticions "llargues" (més de 15 aminoàcids per cas), nomès en queden 5. Això fortament contrasta amb els d'altres espècies.
En aquesta taula es pot observar la longitud mitjana de repeticions per cada aminoàcid. Destaca que el valor general és molt petit, menys de 6 unitats per cas. és la mitjana més baixa dels 4 genomes. Posteriorment veurem que quantes més repeticiones, més llargues són, i viceversa. A més a més, cap cas arriba a les 7 repeticions de mitjana.

ANÀLISI ESTADÍSTIC DEL CONTINGUT GC I LONGITUD DE REPETICIÒ

En aquesta taula es mostra l'anàlisi de T d'Student per al contingut GC i longitud de proteïna en dues mostres: les proteïnes amb repeticiones i les que no en tenen a Gallus gallus. Per al contingut GC el valor de l'estadístic és de 0'0003 (s'assumeix que les variàncies no són iguals ja que la prova de Levene ha donat superior a 0'025 en l'altre cas). Aquest valor ens permet dir que hi ha un contingut diferencial en GC entre les dues mostres i, per tant, efectivament, les proteïnes amb repeticiones tenen un contingut menor en GC (cal recordar que és el contrari que trobem per a les altres tres espècies analitzades).
L'estadístic de longitud mitjana de proteïna és de 0'000. Això vol dir que, efectivament, les proteïnes amb repeticiones són més llargues que les que no en tenen.

En aquesta taula es mostra l'anàlisi de T d'Student per al contingut GC i longitud de proteïna en dues mostres: les proteïnes amb repeticiones i les que no en tenen a Gallus gallus. Per al contingut GC el valor de l'estadístic és de 0'0003 (s'assumeix que les variàncies no són iguals ja que la prova de Levene ha donat superior a 0'025 en l'altre cas). Aquest valor ens permet dir que hi ha un contingut diferencial en GC entre les dues mostres i, per tant, efectivament, les proteïnes amb repeticiones tenen un contingut menor en GC (cal recordar que és el contrari que trobem per a les altres tres espècies analitzades). L'estadístic de longitud mitjana de proteïna és de 0'000. Això vol dir que, efectivament, les proteïnes amb repeticiones són més llargues que les que no en tenen.

TORNAR A L'INDEX DE RESULTATS

CONTINGUTS DE LA WEB
Urko Martinez Marigorta & Ixabel Mendizabal Ezeizabarrena