ANÀLISI PER A FUGU RUBRIPES

Per a Fugu rubripes, podem observar-hi algunes diferències respecte les altres espècies. Els aminoàcids amb mès casos de repeticions segueixen essent E, P i S, però en aquest cas destaca l'abundància de casos de S (2038), molt per sobre dels altres dos (no arriben a 1500). Cal destacar el nombre absolut de repeticions, els valors més alts per a tots 4 genomes. Per últim, dir que hi ha un aminoàcid sense casos, W.
En aquesta gràfica de percentatges, destaca que la serina representa mès d'1 de cada 5 casos (22%). De tota manera, el grup d'E,P i S arriben al 50% dels casos.
En aquesta gràfica, seguint la classificaciò de Lehninger dels aminoàcids, podem observar que el percentatge dels hidròfils puja al 56% (en les altres espècies vora el 50%). En canvi, la presència dels bàsics ès del 6% (força inferior a la del 10% d'altres espècies). Això es deu a la caiguda de presència de l'aminoàcid R respecte les altres espècie.
Fugu rubripes destaca per ser l'espècie amb mès casos de repeticions per ser la espècie amb mès casos de repeticiones de mès de 15 aminoàcids seguits, 206. Això ès casi el doble que el resultat per a Homo sapiens (125) o gairebè quatre vegades mès que per a Tetraodon nigroviridis(58). A mès a mès, destaca que l'aminoàcid amb mès repeticiones ès C (27%), mentre que a les altres espècies C era anecdòtic en repeticiones llargues. Q representa el 13% dels casos i S el 27%. Cal destacar que hi ha casos de repeticiones llargues realment impresionants: n'hi ha 7 amb mès de 90 aminoàcids repetits, i el cas màxim arriba a ser de 175 aminoàcids! (S).
Aquesta gràfica torna a ser espectacular. La mitjana de longituds de repeticions ès de 6,86 repeticions per cas, el valor mès alt dels 4 genomes (un 20% mès llarg que Gallus gallus, tenint en compte que el la mitjana mìnima teòrica possible ès de 5. A mès a mès, nomès ressalta el valor l'aminoàcid C, amb una mitjana d' 11 unitats per cas! Cal pensar que hi ha 274 casos de C (d' S n'eren 2000), i que, tot i això, si no es comptessin la mitjana baixaria de 6,8 a 6,4.

En aquest apartat mostrem els resultats d'una prova de T d'Student per a mitjanes independents a la que s'ha analitzat si hi ha un contingut diferencial en GC i diferent mitjana de longitud de proteïnes en 2 mostres de Fugu rubripes : proteïnes amb repeticiones i proteïnes sense repeticions. En ambdòs casos els estadìstics sòn de 0'000. Això vol dir que en ambdòs casos, efectivament, la diferent mitjana que trobem ès estadìsticament significativa i, per tant, podem concloure que les proteïnes amb repeticions tenen un contingut en GC mès alt i una longitud mitjana de proteïnes mès gran.

TORNAR A L'ÍNDEX DE RESULTATS